dimarts, 20 de gener del 2009

Day One

10:55 AM
Als dos principals auditoris (el de l'hospital i el d'un dels edificis de recerca), retransmeten d'aquí a mitja hora la presa de possessió d'Obama com a quaranta-quatrè president dels Estats Units. El president de la institució, el premi Nobel Harold Varmus, va ser nomenat fa pocs dies per Obama co-director del President's Council of Advisors on Science and Technology (PCAST), juntament amb Eric Lander, director del Broad Institute de Harvard i de l'MIT, i de John Holdren, catedràtic de la Kennedy School de Harvard.

11:25 AM
Després dels expresidents, Aretha Franklin entra a la tribuna principal de convidats al davant del Capitoli. Change and Respect.

11:30 AM
Arriba Michelle Obama, i George Bush és a punt de fer acte de presència. La gentada al Mall de Washington és espectacular.
Obama apareix a la pantalla i la gent esclata en aplaudiments (aquí i a Washington). Pell de gallina. Tothom a la feina ha fet una pausa per veure la proclamació d'Obama com a president: l'auditori ja és ple a vessar.

11:42 AM
Obama arriba a la tribuna. Comença la cerimònia.

Foto: Win McNamee/Getty Images

11:55 AM
Canta Aretha Franklin. Kènia, Alabama, Harlem... amb la mirada posada a Washington. Biden jura el càrrec de vicepresident. Aplaudiments.

12:00 PM
Magnífic quartet amb Yo-Yo Ma i Itzhak Perlman.

12:05 PM
CONGRATULATIONS MR. PRESIDENT!

L'auditori esclata, la gent dempeus, Washington rep al 44è president. Parla Obama.

12:41 PM
Obama fa un dels discursos més ben articulats que li hem sentit. Un discurs d'esperança en el futur, d'humilitat i de respecte vers la resta del món. Un discurs de confiança en la feina que farà el seu govern i en els esforços de tots per reconstruir el país, l'economia, els llocs de feina, el sistema sanitari i l'educació, les infrastructures, una aposta per les energies renovables, un lloc central (altre cop) per a la ciència i la tecnologia, una política internacional basada en la pau i la diplomàcia... En definitiva, tornar a ser exemple en positiu.

Avui és el primer dia del canvi. Bush ja és història. Obama, el present.

24 comentaris:

  1. I el Yo-Yo Ma ha tocat el cant dels ocells!

    ResponElimina
  2. Per cert, això del cant dels ocells era una metàfora.

    Però és que quan he vist el Yo-Yo Ma... de cop m'ha vingut la imatge el Pau Casals.

    Esperem que Obama i el seu equip ens portin pel bon camí.

    ResponElimina
  3. Jo també, des de Tarragona, segueixo "La Llumenera de Nova York", des del "QUADERN DEL RETORN"
    http://quaderndelretorn.blogspot.com

    OBAMA és ara l'esperança...

    Cordialment!
    Xavier

    ResponElimina
  4. Gràcies per la crònica! He vist un troç de discurs des de la feina i molt bé.

    ResponElimina
  5. El discurs m'ha emocionat i tot, crec que ha estat genial que partís d'una situació de país complicada (la referència a la "fi de la hegemonia dels EUA" deu haver estat literal o una traducció massa arriscada?). Però, tot i així, em quedo amb aquest moment i amb l'instant en el que el seu pare, emocionat, s'ha aixecat de la cadira per aplaudir-lo. I la foto de demà als diaris serà, no cal dir-ho, la imatge d'ell de perfil jurant davant de la mirada de la dona.
    Esperavem la teva crònica...

    ResponElimina
  6. Gràcies pel seguiment Miq...emocionant i audaçment esperançadora...;-)

    ResponElimina
  7. Ostres! Quanta història televisada!!!

    Àlex

    ResponElimina
  8. Agnés, el seu pare és mort.

    ResponElimina
  9. Doncs jo estat un dels nosequants milions de privilegiats que ha assistit en directe a la President's Swearing-In Cerimony. Jo voldria afegir un comentari que no se si la televisió ha copsat. Cada cop que sortia algun Republicà a les pantalles gegants, la gentada cridava un BUUHHH generalitzat. Cada cop que sortia en Bush li cantaven una cançó que no conec però que la gent tararejava fins a la tornada on deien GOODBYE. De la mateixa manera quan sortia qualsevol dels membres del govern entrant, i en especial l'Obama, l'alegria i el moviment de banderetes era majúscul.

    ResponElimina
  10. Jo crec que la fe posada en les paraules, i de moment només paraules, es un pèl exagerada. EEUU ha fet i desfet al seu gust durant molts anys. I això li ha anat molt bé a la seva economia. Perquè hauria de canviar de política un país descaradament capitalista, on la seva religió és el dòlar, la competitivitat i el "guanyar" a qualsevol preu? Obama es un, i EEUU són molts milions de persones. Se'm fa difícil creure en un super heroi. Els americans són experts en màrketing, espero que no haguem caigut a la seva trampa.

    Un fet que m'agradaria molt de veure seria en Bush davant d'un tribunal interacional de drets humans, jutjat per crims contra la humanitat. Llavors creuria en la llibertat pregonada per EEUU.

    Crec que de lo dolent, Obama es lo millor que ens ha pogut tocar. Tan de bò faci realitat tot el què diu; em tragaría les meves paraules amb molt de gust.

    I el detall de resar un parenostre, o dos, en l'investidura d'un president d'un país que es declara laic diu molt de la seva credibilitat.

    Llumanera, un plaer.

    Pere, Tremp.

    ResponElimina
  11. Molt interessant la teva visió des dels States! (Això sí: fas una enveja...!)
    Enhorabona per la picada d'ullet del polònia, era el millor gag del programa!

    Des de Cat també estem atents a veure que fa n'Obama...

    ResponElimina
  12. Gràcies a tots pels comentaris al post d'un dia apassionant en tots els sentits. D'aquí molts anys, podrem explicar com ho vam viure, i especialment si, com diuen alguns, comença una nova època. Per als més realistes, caldrà esperar a les primeres decisions executives que prendrà l'administració Obama. Les paraules, deixaran pas als fets (i, evidentment, a més paraules). I dels primers fets en tindrem una mostra aquests primers dies, començant per demà mateix.

    Ah, i com amb qualsevol altre governant triat democràticament, a partir d'ara se li haurà d'exigir el que els americans en diuen acountability (haurà de rendir comptes): dia a dia i, en darrer terme, d'aquí quatre anys, a les properes eleccions.

    ResponElimina
  13. Enhorabona Miqu per l'enèsima mostra de live-bloggings d'època i, sobretot, pel privilegi de poder viure en primera persona aquest dia històric. Aquí a la feina el món es va parar per seguir el discurs en quatre pantalles diferents, no va ser el mateix d'haver-ho pogut viure tots plegats a NYC però què hi farem... Serà interessant veure com ens transmets la gestió que Obama fa de les brutals esperances que pesen sobre les seves espatlles.

    ResponElimina
  14. Discurs magistral el del nou president dels EUA!! A veure si els polítics espanyols i els catalans n'aprenen. No tenim cap líder amb aquest domini de la paraula, ni amb idees darrere els discursos escrits per altri. El que millor parlava, que era en Carod, ara ni piula!

    ResponElimina
  15. He llegit el discurs íntegre i va ser genial.
    Ara l'enigma està en qui va ser "el negre" que li va escriure (amb això no pretenc fer cap broma)

    Un discurs perfecte en el que va tocar tots els punts.
    Tony Morrison?

    Obama és el futur.
    Esperem que pugui solucionar tots els problemes que va tractar.

    Genial post!

    ResponElimina
  16. Hola,
    no ho vaig veure, la teva crònica m´ha posat al dia.
    Quina gràcia amb els de Polònia!
    Gràcies osonenques.
    Imma

    ResponElimina
  17. Crec que no tenim ni tindrem mai cap polític amb l'eloqüència verbal de l'Obama.

    Per què? Doncs perquè, incomprensiblement, l'oratòria no ha format ni forma part de la nostra formació educativa.

    Quants exàmens orals hem fet a la nostra vida? Segurament els podem comptar amb els dits d'una mà. I encara ens en sobrem.

    ResponElimina
  18. A les nostres facultats de Dret no existeix ni tan sols una assignatura sobre oratòria. En conseqüència, els judicis són avorridíssims i no tenen res a veure amb els que coneixem a través de les pel·lícules americanes. A la llicenciatura de Lingüística, però, sí que s'hi fa una (Retòrica); i em consta que amb moltes pràctiques.

    ResponElimina
  19. Gràcies pel seguiment, una altra perspectiva sempre va bé, ja ens aniràs informant sobre si la il·lusió es materialitza en fets o esdevindrà una màquina de vendre fum...

    ResponElimina
  20. Miq... jo també vaig poder seguir la cerimònia des de Mallorca, a Palma és festa el dia de Sant Sebastià. Va ser realment emocionant, esperem que les esperances que transmet n'Obama es plasmin en fets reals.
    Una besada ben forta

    ResponElimina
  21. Encara que sigui del tot irrellevant, deixeu-me dir-vos que em fan patir més les grans esperances que molta gent hem dipositat en Obama que les grans decepcions que amb el temps, inevitablement, el seu govern anirà provocant-nos. Ho dic sobretot perquè potser hi hauria hagut d'haver més contenció en les celebracions; d'aquesta manera, haurien sigut menys dolorosos els futurs disgustos. Amb tot (i també encara que sigui irrellevant) des de la Masó desitjo el millor dels governs a Obama (sobretot "por la cuenta que nos trae", encara que no n'hàgim pogut ser votants). Una abraçada al Miq i a tots, des de la Masó, "of course".

    ResponElimina
  22. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  23. Ufff, parles de la pell de gallina... No m'estranya!!! Quina enveja poder viure això des de tan a prop de la notícia, hahaha... Molt bon bloc, fa temps que segueixo la llumenera, per això! Salutacions d'una vallenca a Fuenlabrada!

    ResponElimina