diumenge, 11 de gener de 2009

January 1961

080222 Snow (10)

Converses de cafè. La vida a Nova York transcorre en interiors de cafè, de restaurants, a recer del fred que fa a fora al carrer, a l'hivern. Quan arriba la primavera, aquesta vida d'interiors es trasllada a les terrasses dels cafès i dels restaurants plantades a sobre de les voreres. Converses de cafè de diumenge i Rainy Day Women #12 & 35 de Bob Dylan que sona amb la resta de clàssics de tota una vida i d'una època; i penses que aquesta veu esquerpa ja sonava, i en directe, en un cafè d'aquesta ciutat, uns quants carrers més al sud, en un local més sorollós i ple de fum del Village, a mitjans dels seixanta… i que Everybody must get stoned.

3 comentaris:

  1. Miq,
    aquesta és una característica que sempre m'ha sorprès de Nova York, perquè semblaria que una ciutat tan gran i cosmopolita no ho facilitaria; crec que és un tret "mediterrani" que els emigrants d'aqui han sabut inculcar en la nova societat d'acollida..salut amic

    ResponSuprimeix
  2. La música que sóna en els espais on som és una bona manera d'ajudar a descriure i imaginar un espai. No em vull ni imaginar el fred que deu fer a Nova York, deu ser el doble o el triple del que fa aquí.

    Et dec trobar una estona per llegir els articles teus que no he pogut visitar durant aquestes setmanes d'absència pels carrers de la Catosfera.

    Àlex

    ResponSuprimeix
  3. i saber que per la ciutat hi ha la casa del senyor de la veu escarpada, que de tan en tan és un veí més de la ciutat... que també en ginsberg s'hi passejava... ai!!

    ResponSuprimeix