Tekton

Fa quatre dies que em desperto amb el soroll d'un giny que em percut el cervell i l'asfalt del carrer. Al davant de casa, Consolidated Edison hi fa de les seves; hi ha plantat un dels camions blancs (amb el logotip conEd de color blau) característics del monopoli elèctric de Nova York, que s'hi està nit i dia i que, com un gall mecànic puntual a la cita de cada matí, em perfora els timpans, la paciència i el paviment del carrer. Quan acaben la jornada a la rasa, és del tot usual aquí cobrir-la amb una tapa metàl·lica que deu pesar una tona i que segellen amb una mica d'asfalt fos a les vores. D'aquestes plaques n'hi ha de diverses mides, segons la grandària del forat, i en veus arreu de la ciutat; que també en aquest aspecte sembla un gruyère (o un emmental, per ser precisos). Els cotxes hi passen per sobre sense cap mena de problema, i quan cal continuar mans a l'obra, s'aixeca la trapa i el sot és allà mateix on l'havien deixat el dia abans. Això sí, per obrir la plica d'asfalt cal despertar tot el veïnat amb un sonor good morning New York i el suc espremut d'unes quantes taronges mecàniques.


6 comentaris: