dimarts, 3 de febrer del 2009

Manhattan-bound D Train

BAM

Hipnotitzat, sedat per la rutina, sovint perdo la noció que visc en una ciutat de nom Nova York; aquesta noció que torna, de cop i volta, dins d'un tren D, quan creues de Brooklyn a Manhattan a través del Manhattan Bridge. El metro surt a la superfície i, a la nit, veus la silueta urbana il·luminada a banda i banda; a l'esquerra, el pont de Brooklyn, la ciutat baixa i el districte financer, i ben lluny, microscòpica, una espurna que és Miss Liberty; a la dreta, el pont de Williamsburg i, més enllà, la magnitud de la ciutat mitjana, coronada pels cims de l'Empire State i del Chrysler Building.

5 comentaris:

  1. Suposo que els ciutadans romans de Tàrraco devien tenir sensacions com aquestes si, alguna vegada a la vida, es trobaven a Roma: al Fòrum, a les Termes de Caracalla, al Coliseu, al Panteó...

    ResponElimina
  2. Buff… no ho sé. Tendeixo a trivialitzar i contextualitzar força Nova York. Suposo que és el fet de viure'n el dia a dia, que fa que te n'adonis que no tot són skylines espectaculars, limusines, Broadway… I acabes per assaborir-ne molt més les altres coses, fins i tot les escombraries que s'hi acumulen a piles, les infrastructures en estat ruïnós, però que encara funcionen, els barris que són a les antípodes del glamur que surt a les pel·lícules i a les sèries…

    ResponElimina
  3. Cada cert temps tinc una necessitat imperiosa de viatjar a NY! De sobte tanco i apreto els ulls a veure si em trasllado. Quan veig que continuo aquí entro al teu blog i, a vegades, somric ( vol dir que m'hi has traslladat ) i altres somiquejo ( vol dir que voldria disfrutar del que expliques...

    ResponElimina