dilluns, 16 de febrer de 2009

Pepa?

Segons fonts diverses no corroborades, a Nova York hi ha més de 30 mil establiments gastronòmics, entre restaurants, pubs, bars i altra mena de llocs on fer-hi un mos. Ho havia sentit dir o ho havia llegit en alguna banda, però l'altre dia un amic em va dir que la xifra rondava els 42 mil. Déu n'hi do.

Només cal fer un vol per la segona avinguda des de l'East Village fins a l'Upper East Side, per adonar-se que més del vuitanta per cent dels baixos estan ocupats per restaurants.

I si la xifra és certa, podem fer quatre càlculs per acostar-ne la magnitud desmesurada a la mesura humana, al dia a dia, i veure què representa. Podem dividir aquests 42 mil establiments per 365 dies que té l'any i ens n'adonarem que hauríem de tenir una vida plena de 115 anys per a poder-hi menjar a tots (tenint en compte que ja des dels primers mesos de vida hauríem d'abandonar les farinetes per dedicar-nos als tacos i a altres menges sòlides). O bé, si esmorzem, dinem i sopem fora de casa, trigarem 38 anys a completar aquesta megaruta gastronòmica novaiorquesa. Sempre que no n'obrin de nous: una de les especialitats de la ciutat.

Per acabar d'il·lustrar aquest apunt, una imatge de “I LEGO NY”, molt pròpia dels restaurants italians de Nova York i que s'ha estès a d'altres. “Would you like some fresh pepper?", que per sempre més associaré a un episodi de Sex & The City, en el qual les “noies” feien broma sobre uns altres atributs del cambrer quan, amb l'eina a la mà, els demanava si volien una mica de pebre acabat de moldre.



I, com deia aquell,

“Explicar-me jo no puc
(i saps que no sóc cap plepa)
que del pebre en diguen Pepa,
que d'una cuinera, cuc.”

7 comentaris:

  1. Jetuva
    Aquest text sobre els restaurants de NYC em recorda (i molt!) l'estil de 'La llumAnera'. I també la manera d'exemplificar o de presentar didàcticament tot el que s'explica sobre una ciutat difícil d'entendre des d'altres racons del món.
    I gràcies pel nou disseny: és més descansat això de poder llegir negre sobre blanc (o gris fosc sobre gris claret)!

    ResponSuprimeix
  2. a mi aquestes limitiacions per excés, com la del límit de llibres per llegir en una vida, m'angoixen i em deprimeixen tant! No donem a l'abast!!

    ResponSuprimeix
  3. ara multiplica-ho pel nombre de menús!
    Veig que has canviat d'imatge

    ResponSuprimeix
  4. jetuva,
    alguna cosa es deu enganxar després de tantes lectures. I, de res, pel comentari sobre el nou disseny :)

    albert,
    tant l'una com l'altra són xifres que s'escapen a tota mesura humana; el que hem de fer és començar a estirar el fil per alguna banda i gaudir-ne i, si pot ser, no entestar-nos a acabar llibres dolents o àpats immenjables.

    jesús,
    pel nombre de menús, de plats… quin mareig. No acabaríem mai. I tendim a repetir aquelles menges i aquells llocs que ens han agradat.

    ResponSuprimeix
  5. I el títol que ha parit en Miq per aquest post?
    Bonissim.

    ResponSuprimeix
  6. I què dir del Tabasco? Em pregunto si ja existia aquesta mania tan "yankee" en l'era dels pioners de la "Llumanera"...

    ResponSuprimeix
  7. uRi,
    …pispat directament del mestre Cuyàs.

    joan,
    …sí que existia: va ser "formulada" per Edmund McIlhenny a la Louisiana el 1868, sis anys abans que aparegués el primer número de La Llumanera. Més info.

    ResponSuprimeix