False friends

Les traduccions literals no acostumen a ser massa bones companyies a l'hora de fer-nos entendre, i sovint ens exposen a escenes divertides. És el cas de l'altre dia, quan li explicava a una amiga que de petit a la guarderia em deixaven tot sol jugant al pati a l'hora de la migdiada, perquè no hi havia manera que m'adormís i saltava d'hamaca en hamaca despertant els altres nens; li deia que “posaven els nens a dormir” (en el meu anglès, they put them to sleep…); i, entre els riures d'ella, em vaig adonar que aquest és l'eufemisme que la llengua anglesa reserva per a referir-se al que, en aquella situació de la meva infantesa, hagués estat un magnicidi de proporcions descomunals… Déu n'hi do amb les traduccions.

O també, el del repartidor de paquets de la feina, d'origen porto-riqueny i nascut als Estats Units. Fa uns dies, recomanava a un company un mètode per aprendre anglès (que en diuen Rosetta Stone: la pedra roseta). Ell, en canvi, va aprendre l'anglès de petit, per immersió a l'escola i al carrer, tot i que els seus pares a casa li parlaven (i li continuen parlant) en espanyol. Els està molt agraït que així ho hagin fet, perquè d'aquesta manera és bilingüe; tot i que ell els parla sempre en anglès. Al meu company de feina, però, s'hi adreça en espanyol, o en el que ell creu que és espanyol: un spanglish d'allò més genuí en què, de cada quatre paraules que diu, dues són en anglès.

L'altre dia va deixar anar dues perles lingüístiques que em vaig apuntar. Quan parlava del mètode d'idiomes, deia que “el programa trabaja” (it works, és a dir, que funciona, que dóna bons resultats). I un cop instal·lat a l'ordinador, el programa “te habla pa' atrás” (it talks back). Tot i que en aquest darrer cas, talk back en anglès vol dir contestar a algú de manera desafiant o insolent.