Hip kitty
«Només en tenia tretze, però era una gateta espavilada. Viatjava ben lleugera d'equipatge —únicament duia una paperina amb pollastre—, però el que compta és que viatjava. I quan vaig arribar a Pennsylvania Station, a Nova York… mai havia vist una ciutat tan gran. Vaig començar a voltar, fruïa de cada instant, observava tots els edificis immensos i retenia tot el que hi veia. Quina fila que devia fer! Caminant d'esma; una badoca amb una paperina de pollastre que carretejava una maleta petita. Sigui com sigui, aquella treballadora social va veure d'una hora lluny que jo estava ben perduda.»
Billie Holiday, Lady Sings the Blues (1956)
La gran Billie... M'encanta!!
ResponEliminaUna veu molt i molt especial i una vida dura, complicada... Vaig llegir la seva biografia fa anys i malauradament, no la van deixar ser gaire feliç...
Que tinguis un molt bon capde, miq!
Una vida molt desgraciada i una gran veu.
ResponEliminaVa, vinga, que no sigui dit, vaig a posar-me'n un , d'audio de la Holiday.
ResponEliminaUn altre disc increïble de la Billie Holiday és "Lady in Satin", gravat al 1958. La seva veu, un any abans de la seva mort, sona realment com una estrella que s'apaga. Un dels meus discos preferits conjuntament amb "Music for torching", "Lady sings the blues" i les seves gravacions tan vitals dels anys 30 amb la CBS i Benny Goodman.
ResponEliminaRita,
ResponEliminaIgualment i gràcies. Sí que tenia una veu molt especial. I llegint-ne l'autobiografia (encara que diuen que no és verídica del tot), acabes apreciant d'una manera diferent la seva música.
kweilan,
La biografia de Billie serveix com a exemple de les biografies de moltes persones de color, que van tenir unes vides molt dures en aquest país fins ben entrat el segle XX.
Oriol,
joan,
Jo, com en Joan et recomanaria el "Lady in Satin"... un gran enregistrament; i un parell de discos anteriors amb grup més petit com "Solitude" (immens) i "Songs For Distingué Lovers".