diumenge, 19 d’abril de 2009

Searching for Bobby Fischer

Al paviment de la vorera, un parell d'homes ajupits juguen a escacs en un tauler catifa amb peces de mida descomunal. A Nova York, divendres i dissabte, el termòmetre encara ronda els disset o divuit graus a la mitjanit, i els carrers són plens de tota la gent que, aquests dies enrere de pluja, vent i fred, era tancada a casa. La bonança i els escacs a la vorera potser només són un miratge.

Chess on the sidewalk

12 comentaris:

  1. No aconsegueixo trobar sentit a la posició que fan servir per jugar. Vols dir que no estarien millor asseguts a terra?

    ResponSuprimeix
  2. Això anava a dir jo: els escacs són un esport que es fa millor assegut!

    ResponSuprimeix
  3. Miquel! Aquest matí per la radio he sentit que avui a N.Y. celebreu el Sant Jordi (bé, Barnes & Noble), bon Sant Jordi doncs per avui i per dijous!!!

    Una abraçada andorrana.

    aina.

    ResponSuprimeix
  4. És curiós, als països excomunistes de l'Est es troben taulers d'escacs pintats als terres de les places amb peces més que descomunals per què "la gent del poble" hi pugui jugar a l'aire lliure. No m'imaginava aquesta imatge a NY...

    ResponSuprimeix
  5. Amb la posició que ocupen s'ha de dir que tenen una perspectiva diferent, ara, ergonòmicament seria molt discutible, quin mal de lumbars i més amb el pes de les figures.
    Salut

    ResponSuprimeix
  6. els unics taulells d'escacs barcelonins son les taules de l'ateneu. que rar seria trobar-se dues persones jugant a un espai tan estrany a la comtal...

    ResponSuprimeix
  7. jetuva
    Il·lustració poètica a la fotografia (Joan Vinyoli, Vent d'Aram):
    JOC D'ESCACS
    De vegades els himnes
    són per aquells que estan
    sota la terra.
    Aquí, nosaltres
    vivim encara en el sinistre
    destí dels homes.
    I mirem com juguen
    a escacs.
    Avancen el peons
    per molts que en caiguin. Salten
    com el cavall i, ràpids,
    obliqüen com l'alfil.
    Sacrifiquen la dama i, ja quasi
    perduts, enroquen.
    Que el rei aguanta fort
    –però segur
    que amb tots els atributs, ceptre i corona,
    acabarà caient.

    ResponSuprimeix
  8. En alguna banda he vist partides d'escacs on les figures són persones. Allò sí que és descomunal! :)

    ResponSuprimeix
  9. A passeig del mar de Blanes encara els tenim més grans, però hi juguen drets o seguts, amb l’aire del Mediterrani que els acarona.

    ResponSuprimeix
  10. Hola!!
    Primer de tot felicitats pel blog!! no hi havia entrat mai, però a partir d'ara em serà de molta utilitat!!
    Em dic Blanca, i aquest estiu tinc previst passar dos mesos a NYC. Estic buscant apartament per poder.me instal.lar. Seria molt demanar, si poguessis passar.me alguna referència d'alguna pàgina que estigui bé, si es que la coneixes??
    Et deixo el meu mail, per si tens temps i ganes de passar.me la informació!!!
    bcaminal@hotmail.com
    Bé, em disculpo per aquest atac tan directe però començo a estar un xic desesperada i he pensat que potser un català a NYC em podria ajudar.
    Moltes Gràcies!!!!

    ResponSuprimeix
  11. senyors ventura i SM,
    tenen tota la raó; una cosa així no l'havia vista mai… quina incomoditat!

    Aina,
    Una abraçada novaiorquesa i bon sant Jordi!

    Rita,
    Violette,
    A Nova York hi ha moltes places amb taules que ja duen incorporat el tauler d'escacs (en forma de rajoletes fosques i clares). A Washington Square, per exemple, s'hi juguen partides i els aficionats poden posar a prova les seves habilitats amb tota una sèrie de jugadors veterans i habituals.

    JRoca,
    Déu n'hi do el mal de lumbars; sobretot si la partida s'eternitza…

    Albert,
    Aquí és força habitual veure'n partides en algunes places cèntriques de la ciutat com ara Washington Square.

    jetuva,
    Gràcies pel poema de Vinyoli. Llegir-lo és sempre un plaer per als sentits.

    Ferran,
    I hi ha una pel·lícula basada en un llibre d'un nen mag…

    Josep Lluís,
    Mira que no sóc gens aficionat als escacs ni a cap altra mena de joc de taula, però potser amb el mar mediterrani al costat m'hi animaria i tot.

    ResponSuprimeix