dilluns, 20 d’abril de 2009

Divendres (u)

A quarts de vuit d'ahir, baixàvem amb el metro cap a Chinatown des de l'Upper East. A aquestes hores d'un divendres, i també a aquestes hores de qualsevol dia feiner, el 6 —el local de l'avinguda Lexington— és un tren borreguer on no hi cap ni una agulla.

Corres per l'andana i mires si als vagons dels extrems la situació és millor, perquè habitualment la gent té tendència a concentrar-se als vagons centrals. T'hi encabeixes com pots abans que tanquin les portes, tot just després del “Please” d'aquest “Stand clear of the closing doors, please” que sona per la megafonia del tren.

Aquesta és una de les línies en què els avisos estan enregistrats en una cinta (en una cinta? bé, en una cinta no ho sé, però no m'estranyaria, perquè al metro de Nova York els avenços tècnics hi arriben una o dues dècades després d'haver quedat obsolets en alguna altra banda).

(...)

A bridge from the subway

3 comentaris:

  1. ..."els avenços tècnics hi arriben una o dues dècades després d'haver quedat obsolets en alguna altra banda". ¿¿??
    No m'ho puc creure! Encara que, ara que m'hi fas fixar, sí que vaig trobar una lleugera pàtina en segons quines coses... És potser l'elegància de la ciutat.

    ResponSuprimeix
  2. (jo hi afegiria)
    …l'elegància de les infrastructures que cauen a trossos.
    ;)

    ResponSuprimeix
  3. jajajajaja, si, pero la megafonia del 6 esta molt millor que la del e o algun altre que no saps si es el ipod del del costa o el altaveu!

    ResponSuprimeix