diumenge, 3 de maig del 2009

Diamond Square

El primer d'aquests Catalan Days (i per què no Catalan Nights?) al Baryshnikov Arts Center (BAC) de Nova York, el van protagonitzar dissabte a la nit tres dones: Mercè Rodoreda, autora de l'obra original (La plaça del Diamant), Martha Tennent, traductora a l'anglès de la novel·la (The Time of the Doves), i Jessica Lange, l'actriu americana dos cops oscaritzada, que encarnava el personatge de la Colometa per primer cop als Estats Units, de la mà de Joan Ollé, director de l'espectacle, i amb música de Pascal Comelade.

Al teatre C del tercer pis del BAC, un ple absolut va rebre a l'escenari Carles Torner, cap de l'Àrea de Literatura i Pensament de l'Institut Ramon Llull (IRL), Martha Tennent, i Chad Post, editor, que van presentar la versió anglesa de La mort i la primavera (Death in Spring), novel·la pòstuma de Mercè Rodoreda que Open Letter publica aquest mes de maig. Després de la presentació d'aquesta nova edició de Rodoreda i abans de donar pas a la lectura dramatitzada de La plaça del Diamant, Borja Sitjà, cap de l'àrea de Creació de l'IRL, va adreçar unes paraules de record i va dedicar l'espectacle a Mavi Dolç, cap de l'àrea de Llengua i Universitats de l'IRL, que va morir divendres passat.

Les paraules van deixar pas al silenci, i el silenci a la narració en primera persona de la Natàlia, aquesta noia de Gràcia a qui en Quimet coneix en un ball i bateja amb el nom de Colometa. Dissabte a la nit, al cor de Hell's Kitchen a Nova York, la Colometa de Rodoreda va alçar el vol amb una interpretació emotiva i vibrant de Jessica Lange; el text a flor de pell, Colometa asseguda en un banc de la plaça del Diamant, llegeix d'un llibre obert a la falda, a la llum tènue de l'envelat.

Lange Colometa, 2Lange Colometa

11 comentaris:

  1. estaríem d'acord en dir que aquesta va ser la millor Colometa?

    ResponElimina
  2. El nom oficial de Mavi era Mavi Dolz, però ella signava el seu cognom amb ç, perquè considerava que la z era una grafia castellana (s'oposava de fet a la denominació oficialista de Puzol per Puçol). Moltes vegades vam discutir sobre això i mai no la vaig convèncer que la z era tant catalana i més antiga que la ç (de fet el diacrític de la ç sorgeix d'una z petita inicial)

    ResponElimina
  3. M'he esborronat tota llegint-te avui! Tens una gran capacitat de transmetre emocions.

    Quina sort de poder assistir a un espectacle únic com aquest. Fa envejeta (sana) i tot... :P

    ResponElimina
  4. Una sort veure la Jessica Lange llegint la novel.la La plaça del diamant passada al teatre.
    Mira, ara mateix comentaven al programa Oracle de Catalunya Ràdio si s´havia agafat l´aspecte de bleda assolellada, quan en realitat la Colometa en va veure de tots colors.
    Ara recordo la bona adaptació que en va fer en Joan Oller, amb tres actrius, per les diferents edats.
    Esperem les teves cròniques, vives i en directe.
    Gràcies
    Imma C.

    ResponElimina
  5. Xavi,
    Sens dubte una gran Colometa, amb tots els matisos del personatge i tots els registres d'una Jessica Lange magnífica.

    Mila,
    Moltes gràcies per la informació. Ara que ho dius, recordo que me n'havies parlat i ho vaig intuir quan llegia els escrits a la premsa, i crec que només Vilaweb, per amistat personal amb la Mavi, van recollir el seu cognom amb la grafia ç. Ho canviaré al text del meu apunt.

    Rita,
    Gràcies. L'espectacle va ser emocionant.

    Imma,
    Crec que la interpretació de Lange va recollir les diverses cares de la Colometa, la noia un xic ingènua de l'inici de l'obra, i la dona forta que s'allibera de totes les opressions que l'han ofegada durant bona part de la seva vida, i que tira endavant fins que ja no pot més. És un personatge amb molta força, que va ser ben transmesa en l'espectacle.

    ResponElimina
  6. Llegit la Lara Bonilla (corresponsal de l'AVUI) i ara a tu, m'han entrat moltes ganes de rellegir-me la Plaça del Diamant i imaginar que veig a aquesta actriuassa fent-ne la lectura dramàtica...

    ResponElimina
  7. A mi personalment em va agradar molt. L'unica cosa que hauria canviat es que de entrada quan comences a llegir el llibre no tens eixa pena amb la qu va eixir ella a l'escenari...

    pero molt gran l'actuacio, crec que tot el teatre va plorar amb ella.

    ResponElimina
  8. Albert,
    Encara no he llegit la crítica de la Lara, que seia dues files davant nostre, i els articles de la qual són dels millors que s'escriuen des de Nova York i des dels Estats Units per als mitjans catalans (només cal llegir-ne les cròniques que va enviar sobre les eleccions americanes per estar-ne del tot segur). Jo vaig llegir "La plaça" ara fa uns mesos; no l'havia llegida abans i em va agradar molt.

    BigEyes,
    Comparteixo la teva opinió. L'evolució del personatges des d'una ingenuïtat jovenívola plena d'alegria fins a l'opressió-tristesa i dramatisme, i finalment la serenitat en la maduresa, potser no va quedar ben recollida en els moments inicials de l'obra.

    ResponElimina
  9. Recordo l'últim trajecte sortint de Manhattan direcció a l'aeroport en un taxi amb la Mavi. Ens vam conèixer llavors i vam patir una espècie de rush hour i ens vam explicar les vides durant 3 hores de camí. Amb ella vam compartir l'amor per Nova York...

    Com estàs? Com et va tot?

    ResponElimina
  10. Miq,
    molt millor la notícia al teu blog que al diari...com quasi sempre ;-)
    salut

    ResponElimina
  11. MERCÈ RODOREDA és gran, gran.
    Penso que totes les novel.les i tots els contes valen la pena.

    Vola, vola, COLOMETA...

    Bon post, com sempre.

    ResponElimina