dimecres, 6 de maig de 2009

Ja m'ho permetreu...

Those were the reasons and that was New York
Leonard Cohen

En un pub de la Primera avinguda, prop de la feina, ens acabem trobant una colla de catalans i altres aficionats barcelonistes de nacionalitats diverses. Aquí a Nova York, són quarts de tres del migdia quan comença el partit i, doncs, aprofitem per dinar de tocatardans. Dissabte vam tenir-ne un preludi excels, ben regat amb un vi albariño a la Casa Galícia de Queens: el gol inicial del Madrid va ser celebrat per la majoria de taules de l'establiment (un vuitanta per cent llarg dels assistents), però a partir d'aquell moment vam degustar un pop à feira, vam girar la truita, i tot va ser per emmarcar.

Això d'avui també ho serà; hem patit com mai, i al final l'èpica s'ha pintat de blaugrana. Suposo que el fet de ser lluny de casa, en el futur farà que moments com aquests els recordi encara amb més intensitat. Moments viscuts amb amics que hem fet a Nova York i que ho seran per sempre més.



Hotel Chelsea (4)Hotel Chelsea (6)

11 comentaris:

  1. Quin gran partit el dissabte i quin gran partit ahir nano! Quina manera de disfrutar , sembla que no pugui ser.

    Una abraçada.

    Moi

    ResponSuprimeix
  2. El partit d´ahir, quin patiment!
    L´INIESTA, sempre tan pàl.lid i amb cara de no haver trencat mai cap plat. Quina força que va treure ahir i quina alegria ens va donar.
    Et recomano el blog Els dies i les dones, el post d´avui.
    Imma

    ResponSuprimeix
  3. Jo no sóc futbolero, però a la Casa Galícia de Queens, hagués cridat com un dement.

    Salut!

    ResponSuprimeix
  4. Al bar de Gràcia on jo mirava el partit, a 4 minuts del final, unes 40 persones van entonar espontàniament el Virolai, davant l'estupor de la parròquia italiana, equatoriana i algun anglès que ens envoltaven.

    No tinc cap dubte de la relació causa-efecte entre aquest fet i el resultat final.

    ResponSuprimeix
  5. Miquel,
    el Barça és global i jo vaig ensenyar els teus twitts a molta gent dient que alguna cosa més que futbol va passar dissabte i va passar ahir...
    salut i força

    ResponSuprimeix
  6. Jo el vaig veure sol, amb un delay d'1,20 segons. El vaig veure, viure i reviure...

    ResponSuprimeix
  7. És que si aquí ja és emocionant, tant lluny ha de ser d'infart per força!!

    Sobretot ahir, va ser molt més que futbol! (que consti que jo no n'era gens de futbolera... :P)

    Les amistats fetes fora de casa, lluny de la pròpia gent, acostumen a ser molt sòlides i per sempre...

    ResponSuprimeix
  8. Proposo el guardiolisme com la nova fe catalana.

    ResponSuprimeix
  9. ...ja ho pots ben dir; no cal ser gaire futboler, com indiquen molts dels comentaris a aquest apunt per gaudir amb el joc de l'equip de Guardiola. Crec que tots nosaltres recordarem com i on vam viure aquests dos partits tan emocionants. És només futbol, però quin gust poder veure jugar al Barça així, i amb força jugadors i entrenador de la casa.

    ResponSuprimeix
  10. A la Thelma i a mi, el partit ens va enxampar a mitja conversa de xat per skype sobre l'article que somiem a publicar a Natural Language Semantics. El moment culminant de la conversa va arribar quan l'Iniesta va marcar el gol. En lloc d'opinar sobre implicatures convencionals, em vaig veure transliterant, des de Frankfurt, les paraules esbojarrades d'en Joan Maria Pou de Rac1, amb la consegüent resposta a mode de reiteració de vocals de la Thelma, des del laboratori de UPenn. Poder seguir el barça a l'exili investigador permet viure jornades inoblidables i surrealistes com aquesta. Salut a tothom i visc-al-Barça.

    ResponSuprimeix
  11. Veure un partit des de tant lluny ha de ser molt especial imagino. Tant tu com tots els viatgers culés suposo que van gaudir des de la distància d'una nit màgica. La sort que tenim que hi ha molts barcelonistes per tot el món...

    ResponSuprimeix