Tanta roba i tan poc sabó!

Un amic americà se m'acosta amb una llibreta petita de tapes negres a les mans; d'aquestes de la goma i la butxaca interior per a desar-hi retalls; d'aquestes com les que (per màrqueting) diuen que empraven Hemingway, Matisse i Picasso. El meu amic intenta pronunciar tres cops, i s'entrebanca en tots tres intents, el nom de Mercè Rodoreda; em diu que amb tantes erres i des li resulta difícil i em demana que el pronuncii jo, amb el meu barceloní genuí*. Em diu que en va estar fullejant un llibre l'altre dia a la tarda a la llibreria Strand de Broadway, i que feia bona pinta. En va apuntar el títol i me'l recita; resulta que és Death in Spring, la traducció de La mort i la primavera, que Open Letter acaba de publicar. Somric i li explico que dissabte vaig assistir a la presentació del llibre i a la lectura que Jessica Lange va fer d'una de les altres novel·les de l'autora, de qui li'n faig un breu esbós biogràfic: les quatre coses que en sé. Crec que l'he convençut i que comprarà el llibre. Ara em tocarà fer els deures a mi i llegir-ne l'original, com ja em va passar amb La pell freda d'Albert Sánchez Piñol. En aquest cas, però, crec que m'agradarà més.



*Això de “barceloní genuí” ho dic jo, i a qui m'intenti convèncer que barceloní i xava són la mateixa cosa, el mossego.