dilluns, 11 de maig del 2009

Relentless7

Entre tants Catalan Days, també hem deixat lloc per altres activitats culturals més autòctones; en aquest cas, més americanes. Dimarts 5 de maig, Relentless7 (la nova banda de rock formada l'any passat pel músic Ben Harper, el guitarrista Jason Mozersky, el baixista Jesse Ingalls, i el bateria Jordan Richardson) va trepitjar l'escenari del Webster Hall, al carrer onze. Crec que és una de les primeres vegades que Relentless7 toquen a Nova York i ho van fer el mateix dia en què es posava a la venda el seu primer disc, White Lies For Dark Times. Amb Relentless7, Ben Harper deixa de banda els Innocent Criminals, que l'han acompanyat tot aquest temps, per començar a caminar sota el paraigua d'un nom nou (tot i que per exigències comercials, tant en la portada del disc com en les entrades del concert, hi apareix encara el nom del californià), amb músics diferents i cançons noves de trinca que escoren cap al blues-rock.

El concert va començar de manera contundent, amb la versió de Good Times Bad Times de Led Zeppelin, però tot seguit es va desinflar una mica (en part per la veu de Ben Harper, que no estava en les condicions més bones) i no va començar a remuntar fins a la meitat. A partir d'aquí, tot va anar rodat i, tot i que les noves cançons no m'acaben de convèncer (almenys en concert), el final va ser apoteòsic, amb una única concessió més melòdica al repertori antic en els bisos (Another Lonely Day), i la cirereta sorprenent de la versió d'Under Pressure, de Queen i David Bowie.

Ben Harper, 6Ben Harper, 7

Trobareu més fotos del concert aquí.

5 comentaris:

  1. sisplau sisplau11 de maig, 2009 19:34

    Tot sencer! ;)
    Un petonet.

    ResponElimina
  2. Doncs et recomano el disc, perquè a mi em te el cor robadissim, em sembla que no hi ha cao cançó que no valgui la pena, y és súper rocker.

    ResponElimina
  3. Et faré cas. Del concert en vaig sortir amb la sensació que podia haver estat millor. Ben Harper no tenia la veu en bones condicions, però a partir d'una cançó en què els del so la van espifiar i que els músics van decidir, per aclamació popular, que repetien, el concert va canviar de rumb completament. Potser els fa falta una mica de rodatge encara.

    ResponElimina
  4. Bé, no he escoltat res d'aquest nou grup però els últims dos cd's amb els Innocent Criminals no es podien aguantar gaire... ja escoltarem!

    ResponElimina