El circ de la misèria

L'altre dia a la nit, passava per aquesta zona de la ciutat que tan poc m'agrada i que té com a atraccions principals el Madison Square Garden, Penn Station i Macy's; anava a buscar l'estació de metro que hi ha a Herald Square i caminava pel carrer trenta-quatre vorejant l'edifici dels grans magaztems. És una zona esquerpa, plena de botigues amb rètols lluminosos i música estrident, molt de trànsit de cotxes, persones atrafegades, voreres brutes, parades de menjar de les quals n'emana l'olor de fregit, i les riuades de turistes i locals que, en temps de crisi, encara es llancen desenfrenats al consumisme.

Ara, que les temperatures nocturnes són més benignes, i potser també com a conseqüència de la flaquesa econòmica, es torna a veure força gent que dorm al carrer, asseguts en un banc o en qualsevol altre racó arrecerat i improvisat per a passar-hi la nit. L'estultícia humana (i fins i tot la crueltat) arriba a l'extrem del que vaig presenciar l'altre dia a la nit, quan tres homes (que ben bé podrien ser turistes) es feien fotografies asseguts al costat d'un altre, sense sostre, que dormia en un banc del carrer trenta-quatre, com si fos una atracció o una mona de fira.