dimecres, 13 de maig del 2009

El circ de la misèria

L'altre dia a la nit, passava per aquesta zona de la ciutat que tan poc m'agrada i que té com a atraccions principals el Madison Square Garden, Penn Station i Macy's; anava a buscar l'estació de metro que hi ha a Herald Square i caminava pel carrer trenta-quatre vorejant l'edifici dels grans magaztems. És una zona esquerpa, plena de botigues amb rètols lluminosos i música estrident, molt de trànsit de cotxes, persones atrafegades, voreres brutes, parades de menjar de les quals n'emana l'olor de fregit, i les riuades de turistes i locals que, en temps de crisi, encara es llancen desenfrenats al consumisme.

Ara, que les temperatures nocturnes són més benignes, i potser també com a conseqüència de la flaquesa econòmica, es torna a veure força gent que dorm al carrer, asseguts en un banc o en qualsevol altre racó arrecerat i improvisat per a passar-hi la nit. L'estultícia humana (i fins i tot la crueltat) arriba a l'extrem del que vaig presenciar l'altre dia a la nit, quan tres homes (que ben bé podrien ser turistes) es feien fotografies asseguts al costat d'un altre, sense sostre, que dormia en un banc del carrer trenta-quatre, com si fos una atracció o una mona de fira.

63th St / Lexington

9 comentaris:

  1. De brètols n'hi ha per tot arreu (però al Garment District més).

    ResponElimina
  2. Un Homeless de Nova York autèntic! Uauuuu!

    ResponElimina
  3. Com els turistes que a Mèxic , i d'altres llocs "autèntics", es fan fotos amb indigenes.

    La gent veu massa televisió...

    ResponElimina
  4. Hi ha gent per tot... Quin fàstic (els tres homes)!

    ResponElimina
  5. D'exemples similars n'hi ha a cabassos, en el nostre món "civilitzat". Qui no ha vist, per la tele, gent fent fotografies de ferits després d'un accident, per exemple? I de coses encara més inverossímils! Hi ha gent que està fatal.

    ResponElimina
  6. …coses com aquestes no deixen d'indignar-me; sortosament, la majoria de nosaltres no som així.

    ResponElimina
  7. que fort... em quede sense paraules...

    ResponElimina
  8. quan passo pel costat d'algú que viu al carrer sovint tinc la sensació que ha deixat de ser percebut com a persona. I mentre penso això passo de llarg, com molta altra gent, i em sento culpable d'alguna cosa

    ResponElimina