diumenge, 17 de maig de 2009

Styrofoam

A Nova York, tothom menja a tothora. Només cal que volteu una mica pels carrers o que us fiqueu al metro, per adonar-vos que aquesta és una ciutat que endrapa, que mastega, que tot s'ho empassa. A l'andana del tren N, al carrer 59, hi ha una parella que comparteixen llaminadures, dues noies que mengen xocolatines, i un home que devora les pàgines del New York Post i, una darrera l'altra, les galetes de xocolata d'una paperina. També veureu els que dinen o sopen, tot depèn de l'hora del dia, de menjar ràpid en contenidors de poliestirè expandit i amb un joc de coberts de plàstic, asseguts dins del vagó del metro o a l'andana.

O la noia francesa que s'asseu al teu costat als graons de Union Square, a tres quarts de vuit del vespre d'un diumenge, que frueix de la sopa de verdures que acaba de comprar al Whole Foods Market del carrer 14 i que s'empassa, amb cullera de plàstic, d'un vol de paper. I l'amiga que ataca un muffin de nabius.

Els horaris dels tres àpats de la cultura occidental moderna es difuminen, es dilueixen en un marasme de carretons de salsitxes de Frankfurt, brètzels i kebabs; camionetes de gelats, cafès i postres; delis dels de tota la vida (i les versions actuals gurmet) amb bufets de sopes i d'amanides.

Tothom endrapa mentre camina. Nova York és el paradís dels snacks, del picar entre hores. I en el país de la llibertat, tens llibertat absoluta d'elecció d'una varietat infinita de productes que omplen els passadissos i les prestatgeries dels supermercats; d'aquestes “farmàcies de sucre”, d'aquestes autopistes sense peatge que van a petar directament a un setè cel diabètic i obès. Galons de soda carregada de xarop de blat ric en fructosa; llaunes i ampolles de plàstic de colors cridaners plenes de líquids ensucrats.

Pretzel - Hot Dog

4 comentaris:

  1. Aquesta descripció em porta a pensar que menjar a vegades és un substituiu d'altres mancances...algun psicoanalistaen treuria conclusions definitives...Woody Allen no ha fet encarar la peli corresponent..salut

    ResponSuprimeix
  2. Jo ho vaig entendre molt be al comprovar que la gent va pel carrer a tota velocitat, tenint en compte les distàncies grandioses que hi ha des de qualsevol punt a qualsevol punt... és molt lògic agafar al vol qualsevol cosa per endur-te a la boca quan et sents defallir (com un corredor de fons, diguem-ne).
    Per altra banda també em va sorprendre gratament la possibilitat de comprar peces de fruita (boníssima) per tot arreu com si fos una peça de "fast food guarro".
    Nosaltres entenem el fastfood com a menjar poc saludable, però a NY vaig comprovar com el terme està estès a TOT tipus de menjar, i com diu en Miq, tu simplement tries.

    ResponSuprimeix
  3. De petit em van fer creure que l'imperi romà (força Barça!) es va ensorrar pels mals costums (bacanals i golafreria, especialment). Que vagin, doncs, en compte els americans amb la pràctica de delis i gourments!

    ResponSuprimeix
  4. Gràcies per l'enllaç!

    Jordi

    ResponSuprimeix