The other boroughs
Fa més d'un segle, sortir de Manhattan era alhora sortir de Nova York. L'illa central de la ciutat actual era (i delimitava) la ciutat de Nova York, unida a Brooklyn a través d'un cordó umbilical en forma de pont batejat amb el nom d'aquesta ciutat veïna.
En l'actualitat, sortir de Manhattan continua tenint aquesta qualitat terapèutica d'un viatge fora de la gran ciutat. En alguns casos, n'hi ha prou amb acostar-se als límits de l'illa; als interiors, com ara Central Park, o als exteriors, a la riba del riu Hudson i del no-riu de l'Est.
Sortir de Manhattan per un dels ponts que l'uneixen a Queens, a Brooklyn, al Bronx (o amb ferry a Staten Island) conté tots els elements, i alhora l'engany i la il·lusió, d'una escapada; fuges de la ciutat de línies verticals i a la vegada et deixes seduir per uns altres límits.
Les línes horitzontals del ferrocarril són com un cordó umbilical que et lliguen per sempre a "la ciutat de línies verticals". No en podem fugir mai de la metròpoli.
ResponEliminaJust ara començo a entendre la magnificiència de la metropoli. M'he enganxat al teu blog i a qualsevol cosa (llibre, peli, blog...) que em porti, ni que sigui per uns instants a la ciutat que m'ha embruixat completament...
ResponEliminaSalut i felicitats pel blog. Et segueixo!!
Suposo que rellegir tot el teu blog serà llarg. Porto un mes des que he tornat de NY. Ara mateix estic llegint llibres de la ciutat Safron Foer, Dos Passos, Auster, Nicole Krauss...
ResponEliminaO alternaré amb el teu blog. També m'ha semblat interessant Enquadrant NY. Per cert, soc el mateix Cesc d'abans. L'altre adreça no correpon a cap blog.
Salut!
Quin enyor... :-)
ResponEliminaEi desaparegut!!!
ResponEliminaDigue'm algo!!
Neus
Ei Cesc, em recordes a mi, quan, just ara fa un any vaig tornar d'un viatge a NY, des d'aeshores que no he podut deixar de visitar "la Llumenera" ni un sol dia, ja saps, obres el trasto, i el pirmer que fas és, pam!, a veure què hi ha de mou a "la Llumenera".
ResponEliminaEs una excelent manera de seguir lligat a l'illa que un dia et va marcar per sempre.
Joan,
ResponEliminaSense les línies horitzontals del ferrocarril, Nova York no seria el que és; de la mateixa manera que sense les verticals aquesta ciutat seria una altra cosa completament diferent.
Cesc,
Gràcies pel teu comentari. A mi també em dura encara aquesta falera per llegir llibres relacionats amb Nova York. Visc en una sobredosi constant de la ciutat i, de moment, no me'n canso i em continua sorprenent. Celebro que hagis arribar a aquest bloc i espero que t'agradi el que hi trobis.
Oriol,
Moltes gràcies a tu també. Amb lectors com vosaltres val la pena continuar escrivint sobre Nova York. És un plaer que llegiu aquestes pàgines.