dijous, 25 de juny de 2009

Una bugada per a la posteritat

Cada any, en l'efemèride de l'assassinat de John Lennon, el tertulià de sempre a la ràdio de torn explica què estava fent en l'instant precís en què es va assabentar de la mort del beatle. És com aquell altre que diu que de la mort de Franco en recorda només que a l'escola els van donar festa.

En el meu cas, i d'aquí uns anys quan m'ho demanin, els diré que em vaig assabentar de la mort de Michael Jackson per la trucada d'una amiga, mentre treia la bugada de la rentadora i la ficava a l'assecadora en un basement novaiorquès de terra polsegós.

Washing MonstersQuarters

11 comentaris:

  1. Recordo què feia en la mort d'en Lennon, en la d'en Franco i, evidentment, el que feia ahir...

    ResponSuprimeix
  2. La de Michael Jackson m'ha enganxat amb el primer cafè, entre el draft del Ricky Rubio i el fitxatge de torn del Florentino Pérez...

    ResponSuprimeix
  3. La Monica Green, cantant nord-americana resident a Catalunya, va dir un dia que en Michael Jackson tenia una malaltia a la pell.

    Ara ens queden cançons memorables.

    ResponSuprimeix
  4. La meva és menys glamurosa: estava davant de l'ordinador.

    ResponSuprimeix
  5. Des de el bol de llet amb galetes en una tele amb blanc i negre a un bol de resta de tiramisu davant d'una pantalla de PC. Els temps canvien, però no tant.

    ResponSuprimeix
  6. Doncs a mi m'ho ha dit la dona aquest matí (11:30 hora masonenca) quan ha tornat de no sé on. Ho ha sentit a Catalunya Informació. A casa, no havia pas engegat la tele i tot i que treballava amb l'ordinador, no funcionava l'adsl (ni el telèfon) perquè als de Telefònica aquesta nit els han robat no sé què de no sé on. (¿Algú sap si puc demanar que m'ho descomptin de la factura?) Pel que fa al pobre MJ, no n'era fan, però m'ha sabut francament greu. Descansi en pau.

    ResponSuprimeix
  7. Anònim,
    Ho era al començament. Ara fa uns mesos ens van canviar les màquines i ja funcionen amb targetes.

    Rita,
    Jo només vaig viure la de Lennon, però era molt petit per recordar-ho.

    Cesc,
    A mi, ahir al vespre, fent la bugada com deia, i pensava que era una broma, perquè durant tota la tarda no vaig consultar l'edició digital de cap diari.


    Anònim,
    Una vida plena d'alts i baixos, però una carrera musical amb un grapat de bones cançons i àlbums.

    SM,
    És el signe dels temps.

    xavi,
    L'equivalent del segle XXI.

    Marcel,
    Jo tampoc n'he estat un gran fan, però s'ha de reconèixer que el nano ballava molt bé, que va composar algunes cançons memorables i que passarà a la història de la música del segle XX per la porta gran.
    Pel que fa a la Telefònica i al servei pèssim que donen a la Masó, no crec que et pugui ser de gaire ajuda ;-) Sort!

    ResponSuprimeix
  8. Jo, que soc de la "banda rock" passat al Jazz, i que amb els personatges freaks de la premsa acostumo a ser especialment frívol, curiosament em sento lleugerament apenat. Però apenat no especialment per la seva mort (amb la mort quasi tothom desperta els meus mateixos sentiments, sigui qui sigui), si no per la vida que va dur. Tinc la sensació que en Jackson la va viure a l'inrevès, que va ser un gran home de la música i l'art així que va trepitjar la terra perquè no el van deixar ser infant, i que paulativament va anar intentant ser un nen amida que es va fer gran... de forma massa erràtica. Tinc la certesa que se'l recordarà pel gran artista que va ser un dia, tant de bo.

    ResponSuprimeix
  9. Uri,
    Crec que l'encertes del tot amb la teva reflexió i també penso que serà recordat per la seva música, més que per cap dels altres aspectes de la seva biografia.

    ResponSuprimeix
  10. Jo també recordo la d'en Franco, era adolescent, entrava a la cuina per esmorzar i la meva mare m'ho va dir. La d'en Lennon em va agafar anant cap a Salamanca, en tren. Recordaré la d'en Jackson? Ho vaig llegir en un diari a la sala de professors. Amb els anys, les coses m'impacten menys.

    ResponSuprimeix