dimecres, 23 de setembre del 2009

Harlem loves Michael

A les onze de la nit, el metro d'Astòria és ple de gom a gom, i a les escales de l'avant-penúltima estació de la línia has de fer cua per poder sortir al carrer. De camí cap a casa, m'aturo a la fruiteria que és oberta les vint-i-quatre hores i hi compro plàtans i raïm. Unes passes més enllà, quan fico la clau al pany de la porteria, apago el reproductor de música i deso els auriculars a la bossa, penso que qualsevol diria que torno de Harlem, de l'històric Apollo Theatre, de veure-hi Elvis Costello, Lyle Lovett, Ray Lamontagne i John Prine per un preu mòdic de zero dòlars. Sovint, unes quantes estacions de metro són la millor cura per tornar a tocar de peus a terra.

4 comentaris:

  1. Quin munt d'experiències, miq! :-)

    ResponElimina
  2. :)
    Era l'enregistrament d'un programa de televisió del qual Elvis Costello n'és el presentador.

    ResponElimina
  3. La meva sana enveja ha estat satisfeta gràcies a you tube...

    light però menye és res.

    ResponElimina
  4. També et segueixo seguint les passes, Miq... La tardor a NY ha de ser preciosa.

    ResponElimina