dijous, 24 de setembre del 2009

Ve doble

[A la nit] Fa vent i el senyal de trànsit aferrat al semàfor xerrica. Un conductor treu el cap per la finestra i borda. Alguns carrers són embussats les vint-i-quatre hores: per exemple, i per vint-i-cinc pessetes, la segona avinguda. La tercera ja és una altra cosa, és més oberta i, doncs, molt ventosa; i el vent s'endú els cotxes cap a una altra banda de la ciutat. Aquí, hi ha nenes mones i botigues de roba. També, l'entrada del metro i part del trajecte de quinze minuts que cada dia faig caminant per anar i venir de la feina. Torno cap a casa. Un cop a l'estació, marco a la màquina la targeta dels vuitanta-nou dòlars mensuals i passo pel torn; sento —pressento— que el metro és a l'andana i baixo els graons de dos en dos. L'encerto; entro al vagó d'una revolada, al darrer instant. És un tren ve doble. En la mateixa via, en aquesta estació, també s'hi aturen els ena, que fan el mateix trajecte que els ve doble, i els erra, que es desvien cap a altres barris de Queens. Un cop hem creuat el riu per sota, els passatgers que no continuen el trajecte cap a Astoria, i que s'encaminen cap a Jackson Heights o Flushing, baixen a la primera estació on hi ha l'enllaç amb el set. [Hi baixen tots els xinesos de la Chinatown de Queens].

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada