dimarts, 22 de setembre del 2009

Luckily, we brake a lot

Manhattanhenge, 7

A les vuit del vespre, el metro d'Astoria és ple de gom a gom. Hi ha gent que dorm —vés a saber quant fa que són en dansa— però no és d'estranyar perquè a tothora hi ha gent que hi dorm. Al vagó sento parlar en anglès, en espanyol amb accent mexicà, en italià, en portuguès del Brasil, en xinès, en àrab i en coreà. Segur que si canvio de vagó, i compto les llengües que es parlen als vuit vagons que formen el comboi, me'n sortiran unes quantes dotzenes: una petita mostra no necessàriament representativa dels centenars que es parlen a la ciutat i, en concret, a Queens —un dels racons més diversos del món ètnicament parlant. Tot això, en un trajecte de deu minuts. Ja m'ho deia una amiga l'altre dia que algun director de càsting devia haver col·locat tota aquesta gent tan diversa al vagó, com si es tractés d'un anunci d'aquella casa de roba italiana. Plegats, viatgem en un dels models de tren nous de trinca. Són d'acer per fora, argentats, que els fa semblar antics, però segons un rètol que hi ha de dins del vagó, són ben moderns: a cada frenada creen energia reutilitzable, i “Luckily, we brake a lot” (per sort, frenem constantment). Almenys ara, cada cop que ens sacsegin dins del vagó, en tota la nostra magnitud i diversitat, podrem pensar —cadascú en la seva llengua materna— que estem contribuint a contrarestar el canvi climàtic.

2 comentaris:

  1. La primera vegada que vaig visitar N-Y em va sorprendre la diversitat de nacionalitats i de llengües que trobaves al metro (superior a la de Londres o París). Ara ja no em sorprèn, perquè la cosmopolita BCN s'hi pot comparar, i no em refereixo als turistes si no a la quantitat de tipus i de llengües de la immigració. Agafeu la linía 3 del Metro un dissabte o diumenge a la tarda, i com a catalans, us sentireu únics. El mateix passa si agafeu el metro (qualsevol línia abans de les 7) o els FCG direcció Sabadell.

    ResponElimina
  2. Curiosament, ahir, a la línia groga, vaig tenir una sensació semblant, tot i no haver-n'hi tantes de llengues, però em vaig sentir la única catalana de l'espai on jo em trobava: 2 filipines, 1 sudamericana, 2 àrabs, 2 castellans...

    ResponElimina