diumenge, 18 d’octubre de 2009

Astor Place

Astor Place Tower

A la intersecció de Lafayette Street, d'Astor Place, i de la quarta avinguda (la quarta avinguda?) hi ha un d'aquests altres edificis moderns que no sé si m'acaben de convèncer del tot: l'Astor Place Tower, una torre de 21 pisos, construïda el 2005, obra de l'estudi de l'arquitecte Charles Gwathmey (Gwathmey Siegel Associates Architects).

Astor Place és un dels punts de trobada de la ciutat —una mena de font de Canaletes novaiorquesa—, especialment si has quedat a l'East Village; hi ha una parada de metro de la línia 6 del mateix nom, i l'escultura en forma de cub giratori de Bernard Rosenthal, Alamo (de 1967), instal·lada a la placeta central, que és el que actua d'esquer i punt de referència per a les trobades. També, un parell de cafès de la cadena omnipresent del logotip verd (i la camioneta taronja del cafè Mud, la competència d'estil "David contra Goliat").

Astor, com la nostra estimada plaça Catalunya de Barcelona, és un despropòsit de construccions de diverses èpoques, d'afegitons i capes que se superposen les unes a les altres. Per una banda hi ha dos edificis antics: un dels quals, l'anomenat 21 Astor, de 1892, és un edifici elegant de maó vermell, catalogat, i anterior a la quadrícula de carrers de Manhattan. Als baixos hi van afegir, a finals del segle passat, una estructura de vidre i acer, que actualment ocupa un dels dos cafès. Els de l'altre edifici antic són uns grans magatzems. La resta de la plaça la formen la torre de nova construcció (amb una oficina bancària a la planta baixa), i un parell d'edificis de la Cooper Union (l'històric, i un altre de més nou que probablement data dels anys setanta).

Tot i les múltiples capes, Astor Place conserva una mena de caràcter propi que la fa atractiva, ni que sigui tan sols per la boca de metro antiga que dóna accés a una de les entrades de l'estació… i que no és antiga, sinó una reproducció.

3 comentaris:

  1. Ei Miq., he trobat això per la xarxa, curiós.

    http://www.nytimes.com/2009/09/19/arts/19archaeology.html

    ResponSuprimeix
  2. Recordo que els primers inquilins de l'APT es queixaven perquè sent totes les parets de vidre i ondulades, trobar mobles que quadressin a l'apartament era un dolor. És el que passa si vius en un edifici de disseny...

    ResponSuprimeix
  3. Doncs imagina com ho devia tenir l'àvia de la Merceditas Milà amb les parets gaudinianes de La Pedrera. Sembla, però, que el mateix Gaudí en va dissenyar els mobles, adaptats a les ondulacions verticals.

    ResponSuprimeix