The Mudtruck

Prop del cub d'Astor Place —punt de trobada obligat de l'East Village— hi ha un parell de gegants verds, d'aquests que tan abunden a la ciutat i que comencen a ser omnipresents fins i tot a Barcelona. Amb "gegants verds" no em refereixo a aquells del blat de moro i dels pèsols enllaunats sinó a aquests dels cafès de noms i mides impronunciables. Aquests dos Venti Goliats són a poc més de cent metres de distància l'un de l'altre i, al bell mig, els aparca cada dia de la setmana un David de color carabassa.

La nau ataronjada va aterrar a Astor Place el 2001 —quan els gegants ja hi eren. Aquell primer dilluns d'un març marçot glaçat, la gent els preguntava si venien hot dogs i si el cafè era de franc. Ni una cosa ni l'altra. Això sí, els preus —evidentment— eren més econòmics que no pas els dels Starbucks veïns i qui dia passa, any empeny, i ja en duen set.

Al davant d'aquesta camioneta de ConEd repintada s'hi formen cues per a tastar el que ha estat votat com a millor cafè de Nova York per Time Out i Village Voice. L'invent —anomenat Mud Coffee— va ser creat per la parella formada per Greg Northrop (músic) i Nina Barott (expublicista) com a alternativa popular a l'hegemonia del "gegant verd" i s'ha sabut impregnar del caràcter eclèctic del Village. Entre altres coses, des de la seva pàgina web promocionen músics locals i ens il·lustren dels efectes de la cafeïna a les aranyes.

[Central Perk, un altre post sobre cafès]