dimarts, 27 d’octubre del 2009

Pedres a les butxaques

Lower Manhattan, 4

Fa un entretemps d'aquells de muntar i desmuntar les terrasses dels bars i els restaurants. Avui sí, demà no, demà passat potser. El rètol del semàfor que es gronxa avisa als propietaris de les terrasses del perill del vent. D'un vent que amenaça d'endur-se'ls les estovalles, les cadires i les taules; un vent que arrencarà el paviment de les voreres i deixarà al descobert les entranyes del subsòl.

Un pis per sota, l'exprés passa rabent carregat d'autòmats solitaris. Aïllats, amb els auriculars blancs a les orelles, ignoren el que s'esdevé a la superfície. El vent escombra la ciutat. Els ciutadans més prims són els primers que en patiran les conseqüències.

7 comentaris:

  1. Doncs ja sabeu, les butxaques plenes de pedres!
    ;-)

    ResponElimina
  2. Jo no recordo haver passat tant de fred (a la primavera!) com creuant la Segona i Tercera Avingudes: el vent glaçat que circula lliure de nord a sud és el senyor indiscutible d'uns espais i d'uns volums verticals que fan de xemeneia i potencien el torment sobre els ossos i vísceres dels pobres mortals.

    ResponElimina
  3. Sempre m'ha agradat la imatge del vent, que no pas patir-ne els seus efectes. La imatge de pedres a les butxaques la trobo de fantasia, m'encanta. Amb tot, la tardor dibuixa perfils únics.

    ResponElimina
  4. Sempre s'ha dit que Xicago és "the Windy City" (la ciutat ventosa, o del vent), però crec que Nova York, entre els molts sobrenoms (i malnoms) que té també l'hi hauria de comptar.

    Com diu jetuva, el corredor de la tercera avinguda és una mena de "forat del vent de Collserola" transplantat a l'illa de Manhattan.

    La imatge del vent és molt poderosa, i a NY (com arreu) t'assegura uns cels d'allò més espectaculars.

    ResponElimina
  5. Em quedo amb aquesta imatge del cel. Espectacular!

    ResponElimina
  6. Crec que t'has passat un poquet amb la força del vent a Nova York, tant com arrancar el paviment de les voreres... jaja.

    Salut! :)

    ResponElimina
  7. Sí que m'he passat sí :)
    Però sovint quan bufa de debò, sembla que s'ho hagi d'endur tot. Aquest és un país de temps extrem.

    ResponElimina