Gently Disturbed
¿Puc escriure “El jazz és el so d'una nit de tardor novaiorquesa”, sense que soni pedant i ensucrat a parts iguals? Aquesta nit, quan tornava cap a casa pensava això (que el jazz és la banda sonora perfecta d'una nit de novembre a Nova York) i un grapat de coses més. Absort, com sempre, en els meus pensaments. Als auriculars, el trio del contrabaixista Avishai Cohen; en aquest disc magnífic (editat l'any passat) de nom Gently Disturbed, en què l'acompanyen Shai Maestro al piano i Mark Guiliana a la bateria. Mentre camino, penso que són l'expressió màxima del format de trio, tres peces que funcionen en un engranatge perfecte: melòdic, harmònic i rítmic. El vent a la cara em reviscola. De sobte, tot encaixa; els llums dels cotxes que es dissolen amb la velocitat; les fulles dels arbres acumulades a banda i banda de la vorera, i als embornals; la nit — el jazz — Nova York.


7 comentaris: