dimarts, 10 de novembre del 2009

Gently Disturbed

¿Puc escriure “El jazz és el so d'una nit de tardor novaiorquesa”, sense que soni pedant i ensucrat a parts iguals? Aquesta nit, quan tornava cap a casa pensava això (que el jazz és la banda sonora perfecta d'una nit de novembre a Nova York) i un grapat de coses més. Absort, com sempre, en els meus pensaments. Als auriculars, el trio del contrabaixista Avishai Cohen; en aquest disc magnífic (editat l'any passat) de nom Gently Disturbed, en què l'acompanyen Shai Maestro al piano i Mark Guiliana a la bateria. Mentre camino, penso que són l'expressió màxima del format de trio, tres peces que funcionen en un engranatge perfecte: melòdic, harmònic i rítmic. El vent a la cara em reviscola. De sobte, tot encaixa; els llums dels cotxes que es dissolen amb la velocitat; les fulles dels arbres acumulades a banda i banda de la vorera, i als embornals; la nit — el jazz — Nova York.

7 comentaris:

  1. Certament a cada lloc li correspon una banda sonora. Entenc que el jazz i NY lliguen de manera quasi inseparable. Amb tot, i no em facis dir perquè, també es podria associar la ciutat amb Anthony and the Johnsons.

    ResponElimina
  2. Ah, doncs et recomano el trio del "recentment" desaparegut (fent submarinisme), Esbjor Svensson (també coneguts com E.S.T.).
    Per cert, a mi no em sona pedant, tot el contrari.

    ResponElimina
  3. M'estranyaria molt que el teu bloc sonés "pedant" o "ensucrat"!

    ResponElimina
  4. Cesc,
    La veu glacial de l'Antony també fa per a la tardor (i fins i tot l'hivern) de NY. Com en aquesta versió de Perfect Day (que ja havia interpretat al disc The Raven de Lou Reed).

    Oriol,
    Apunto la recomanació. Gràcies!

    Eva,
    :)

    ResponElimina
  5. Gràcies per aquest regal. Una petita joia d'un altre il·lustre novaiorquès. Gran Lou Reed

    ResponElimina
  6. Mira Miq. amb això segur que t'entre el cuquet: http://www.youtube.com/watch?v=mZ4435-K4i0&feature=related

    ResponElimina
  7. Tot això em sembla molt tardoral, però estic escoltant les 39 cançons de R.E.M. a Dublín i em quedo amb la seva canyeta.

    ResponElimina