Glass, Concrete & Stone
No deixa de sorprendre'm la velocitat dels novaiorquesos per aprofitar els nous espais verds públics que s'obren en la jungla d'asfalt. Em recorda la força amb què creixen les males herbes un cop es deixa de conrear un camp.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Déu n'hi do. Però arrelen fort aquestes herbes?
ResponSuprimeixTalen els arbres i fan bancs de fusta, ole!
ResponSuprimeixLa tieta
S'obren espais verds, públics, carrils de bicicletes; es recupera la línia de mar (el waterfront) per a usos comuns… és la ciutat que, progressivament, es va adaptant al segle XXI.
ResponSuprimeixI què bé que sigui justament com ho expliques :)
ResponSuprimeix