Chinese banjo
Arriba el tren; instants abans que s'obrin les portes, fico la mà a la cartera i en trec un bitllet d'un dòlar. El diposito en la funda que el músic xinès, que toca un instrument de corda, té parada al terra de l'andana de l'estació de 59th Street/Lexington Avenue. Alhora que hi deixo els diners, li desitjo “Have a good night” i li dic que el so que n'extreu “is a beautiful music”. Ell em dóna les gràcies amb un “thank you” i m'explica que l'instrument en qüestió (compost per una petita caixa de ressonància, un mànec i tres cordes, ancorades a les claus d'un claviller) és un “Chinese banjo” o una ”…Chinese guitar”, segons els gustos. Pujo al tren.
El de la foto no és pas el músic que aquest vespre tocava a l'estació / ni l'instrument és exactament el mateix.
La impressió, la captació d'un moment.
ResponEliminaSi em permets, ets lector de poesia?
ResponEliminaHave a good night!
Imma
Què curiós...
ResponEliminaImma,
ResponEliminaSí que sóc lector (ocasional) de poesia.