Cugat, Granados i Nova York
«Vaig ser potser l'últim espanyol a dir-li adéu al port de Nova York (…) S'ha dit que tots els diners que va guanyar en la presentació de Goyescas els duia en or i que s'havia fet una armilla per a portar-los a sobre. El pes es va convertir en un obstacle perquè els mariners el salvessin. No estic segur de la veracitat dels fets, però si fos així afegiria una nova nota tràgica a la mort d'aquell gran músic.»
Quan jo era una criatura, l' "Intermedi" de Goyescas era una de les melodies que, amb més freqüència, interpretaven les bandes municipals de València. També se sentia sovint per "Ràdio EAJ3, Ràdio València". I, quan he llegit el teu post, m'ha vingut a la memòria, nota rere nota, tota la partitura: "Tuuuuu, tu-tú, tu-tuú, tuuuuu..." Com és que el cervell pot conservar coses com aquesta, i tan fresques?
ResponEliminaDoncs, si cliques al primer dels enllaços, et remet a un altre apunt que vaig fer fa temps sobre Granados, i l'estrena de Goyescas a Nova York, en el qual hi vaig incloure un vídeo de la magnífica interpretació, que de l'Intermedi, en va fer fa anys Jacqueline Du Pré.
ResponEliminaCada cop que sento aquesta interpretació, se'm posa la pell de gallina.
Sí que és veritat que la interpretació (més que no pas la melodia) és impressionant. Ja no me'n recordava del teu post de l'any passat (la memòria...!)
ResponElimina