dimarts, 3 de novembre del 2009

I just need a little time

Manhattan Bridge

Fa un fred hivernal de tardor novaiorquesa. Per terra hi ha escampats en forma d'octavilles, els milions de dòlars que Michael Bloomberg s'ha gastat en la campanya que s'acaba aquesta nit quan tanquin els col·legis i comenci el recompte dels vots.

Una nit de començaments de novembre, que ens ha dut al Torch Club de la New York University, on una delegació de l'ajuntament de Vilassar de Dalt, ha presentat la Primera Biennal Guastavino.

Al costat de la feina, a quarts de nou del vespre, encara m'aturen per demanar-me el vot per a l'alcalde Mike Bloomberg. Me'ls espolso amb educació, dient-los la veritat, que no sóc resident i que, ergo, no tinc dret de vot.

Mentre algú recompta en un racó de la ciutat, torno cap a casa, amb el fred que em talla la pell de la cara i els auriculars encasquetats a les orelles. Em deixo portar pel riff de guitarra de The Stokes i la veu trencada de Julian Casablancas, que em marca el pas fins al metro. You talk way too much, you talk way too much

Una rata de dos pams creua la vorera davant meu, d'una bossa d'escombraries a l'altra. Una parella transporten una orquídia en un carro del supermercat. Un home dorm estirat a sobre de la reixa de ventilació del metro, per aprofitar-ne l'escalfor. Un parell de camions de repartiment estan entravessats al carrer seixanta: és la càrrega i descàrrega de Bloomingdale's. Give me some time, I just need a little time; Give me some time, I just need a little time

Són més enllà de les nou i la boca de metro de la tercera avinguda ja està tancada i em toca anar fins a Lexington. Is this how it ends? Is this how it ends?

Un cop el metro surt a la superfície, veus els llums de l'edifici del Citigroup, a One Court Square, i el nou edifici que estan construint a tocar de les vies, que de nit sembla cobert per un vestit de gasa vaporosa il·luminat amb una llum tènue de color rosa. I a la megafonia del tren, se succeeixen les estacions: this is 39th avenue; this is 36th avenue; this is Broadway; this is 30th avenue

7 comentaris:

  1. És agradable passejar per La Llumenera

    L´Obama ha fet feina, i més que en farà

    Give some time, I just need a little time

    Imma

    ResponElimina
  2. Els teus escrits em transporten, una vegada rera l'altre, a una Gotham de literatura contemporània. Dolça, melangiosa. Per què no publiques??

    ResponElimina
  3. M'agrada llegir-te, és com si veiés N. Y. per una finestra. Ens llegim!

    ResponElimina
  4. Coincideixo. Una i altre vegada em transportes als carrers de N.Y. És fàcil fer la resta, posar-hi sorolls, colors i olors coneguts...

    ResponElimina
  5. Sobre Guastavino, val la pena d'anar a la web de l'Ajuntament de Vilassar de Dalt. A la dreta de la pàgina d'entrada hi ha un requadre titulat "La Massa" (el Teatre de La Massa). I un clic et porta cap a la "Visita virtual", on es pot veure amb tot detall la cúpula magnífica de Guastavino (tirant amunt i avall, i a la dreta i l'esquerra, gràcies a un objectiu esfèric, suposo).

    ResponElimina
  6. Gràcies a vosaltres per passar per aquí. És un plaer poder-vos transportar als carrers de NY durant uns instants.

    ResponElimina