dimarts, 17 de novembre del 2009

In These Arms

És una sensació estranya. Passo per davant de l'edifici on vaig viure durant tres anys i mig; les tres finestres del que va ser casa meva són a les fosques. Fa mesos que hi són. Posaria la mà al foc que no hi viu ningú; des del carrer sembla que és vuit.

Aguanto la respiració. El tren triga exactament dos minuts a sortir a la superfície; dos minuts que passem sota les aigües de l'East River, dins d'un túnel, en el trajecte que separa Manhattan de Queens.

No faig plans a llarg termini. A la bústia, hi trobo un sobre sense remitent que conté dues entrades per a un concert, que vaig comprar ara fa setmanes i que tindrà lloc d'aquí a un parell de mesos.

Skyline

9 comentaris:

  1. Miq, a mida que vaig descobrint el teu blog, vaig adonant-me de la seva grandiositat.
    No has pensat mai publicar-lo?? Fer-ne edició llibre o similar?? Realment seria un regal per als sentits...

    ResponElimina
  2. Planificar és un passatemps com qualsevol altre, perquè per més que planifiquem les coses mai van cap allà on volem.
    El millor que es pot fer és intentar disfrutar els petits moments de cada dia.
    Petons!

    ResponElimina
  3. Quan hom deixa un pis, hauria de tenir dret a visitar-lo una vegada a l'any. Per contracte.

    ResponElimina
  4. Cesc,
    Gràcies. Potser sí, algun dia; però hauria de reescriure els textos i donar-los un format i una unitat adequats per a un llibre. No et negaré que ho he pensat.

    La Intransigent,
    Hi estic totalment d'acord!

    venturapublicworks,
    Segur que els de Google ja ho han pensat i afegiran una opció al Google Earth que es dirà Google Home (nom problematic en català), que ens permetrà visitar els nostres antics pisos de manera virtual.

    ResponElimina
  5. Tres anys i mig són molts dies. D'alguna manera, encara hi vius allà.

    ResponElimina
  6. La primera vegada que vaig veure per ací una botiga "ZARA HOME" vaig pensar que havien posat una tenda per homes i amb el nom en català! Vana il·lusió! Aviat me'n vaig adonar que estava en anglés i es referia a coses de la llar...

    ResponElimina
  7. Kasku,
    Tens raó. Tot i que el canvi ha estat una bona cosa.

    novesflors,
    A mi em va passar exactament el mateix! I conec altra gent als quals els va passar també. Deu ser que no en quedem tan pocs, de mohicans :)

    ResponElimina
  8. Jo pateixo una sentiment de tristor absoluta cada cop que passo per davant de casa els meus pares, que ja son morts. Hi vaig neixer. La parella que el va comprar es va separar poc despres. Es com si ningu, a part de nosaltres, pogues ser feliç en aquell pis. Ara ja no se qui hi viu.
    Perdona per irrompre aixi al teu bloc. Fa temps que el llegeixo. No he estat mai a Nova York, pero la conec gracies a tu.

    ResponElimina