Snowmageddon

Nova York no es paralitza; tot continua com un dia normal. A tot estirar, se suspenen les classes i tanquen les escoles (el novè cop des de 1982). Els autobusos porten cadenes, els porters —doormen, que en diuen aquí— surten a escampar la neu, a aclarir les voreres. El subway funciona, fins i tot en els trams exteriors, i la gent (a primera hora del matí) fa cap a la feina.

A finals de febrer, cau la nevada més gran de tot l'hivern i Nova York es treu ràpidament la neu (i la son) de les orelles. Continua nevant durant tot el dia. Ahir de nit, quan tornava cap a casa, queien del cel agulles de glaç diminutes que, empeses pel vent (propulsades per remolins i ràfegues sorgides del no res), feien difícil la caminada.

Ha continuat nevant, matí i tarda, i el gruix de neu acumulada és considerable. Els doormen i altres individus equipats amb pales l'arraconen a banda i banda de les voreres. Hi ha piles de neu als vorals que impedeixen que els cotxes hi aparquin i que els vianants hi passin, sinó és fent mil i una piruetes que acabaran, de ben segur, amb la gamba dins d'un bassal d'aigua bruta i glaçada.

Diuen que és el mes de febrer amb més neu des de 1934; en 36 hores, a Central Park s'hi havien registrat 20.9 polzades (53 centímetres), 30 centímetres de neu avui divendres. I això que aquesta no ens l'esperàvem.