Can I get a sweet bread?
L'ensaïmada ha entrat als Estats Units per "la porta gran" de la mà de la cadena de cafeteries Starbucks. A partir d'ara, al país de l'oncle Sam, podeu acompanyar l'skimmed milk tall latte de l'esmorzar amb aquesta especialitat mallorquina (això sí, sense saïm entre els ingredients), que els senyors d'Starbucks han rebatejat amb el nom de Mallorca Sweet Bread (pa dolç de Mallorca).
Segons el web de la cadena, «a l'assolellada illa balear de Mallorca, hom no gosa començar el dia sense una tassa de cafè i aquest pa dolç tradicional. Aquesta pasta deliciosa i delicada és tan indestriable del ritual matutí, que en moltes fleques de l'illa s'esgota poc després que n'hagin obert les portes. Una cop l'hagi assaborida, ens hi juguem la pell que també voldrà que formi part de la seva rutina de cada matí.»
I per rematar-ho hi afegeixen, «Anomenada ensaïmada en espanyol [sic], l'origen d'aquesta pasta en forma d'espiral es remunta com a mínim al segle XVII, i es ven tradicionalment en caixes octogonals lligades amb corda.»
En el blog de cuina The Stew, del Chicago Tribune, també en parlen i ho fan en una peça en la qual repassen la nova rebosteria "artesana" de la cadena de cafès. En aquest cas, al crític no li acaba de fer el pes la gran quantitat de sucre glacé que duu "l'enaïmada", «pel que fa al pa dolç (de 420 calories): una especialitat illenca espanyola, el Mallorca [sic] ens recorda un pa dolç portuguès força més dolç, encara que menys dens. Starbucks el recobreix amb una quantitat considerable de sucre de pastisseria, i pensem que això és una equivocació. El pa, de per si, té un lleuger toc de llimona i el sucre glacé amaga el sabor del que possiblement és una de les pastes més interessants d'Starbucks.»
L'he tastada, i us puc assegurar que les similituds d'aquesta "interessant" pasta amb les ensaïmades de debò comencen i acaben en el sucre que la recobreix.
D'aqui a res aquesta gent descobreixen el pa amb tomaquet i llavors si que la hem liat....
ResponEliminaEl famós "pan tumaca"... :)
ResponEliminaEs referiran als pasteis de Belem amb això del pa dolç portuguès?
Salut!
420 calories?!??! carai...
ResponEliminaAixò de posar les calories és com una arma de dissuasió massiva...
ResponEliminaI mira que en són de bones les que ho són... :-)
Ja em semblava a mi que no podia acostar-s'hi massa (una ensaïmada sense saïm???). A més, quina mania a anomenar-la "pa". Ja posats el croissant és podria dir "pa francès".
ResponEliminaJE, JE, JE!!!
ResponEliminajA TINC GANES DE MENJAR-ME UNA BONA ENSAÏMADA DE LES DE SES ILLES!!!
PETONS!
ABELLETA
@marta: tard o d'hora el descobriran, pots comptar-hi, si no ho han fet a hores d'ara :)
ResponElimina@Rafa: potser sí que es refereixen als pasteis de Belem. Són els reis de rebatejar-ho tot
@OriolMalet @Rita: sí que espanta el cartellet amb les calories que té… coses d'aquesta cadena de cafeteries i d'altres establiments de la ciutat.
@SM: i tan maco que hagués estat sentir als americans pronunciar "ensaïmada"… potser l'han rebatejada per estalviar-se un possible plet (en cas que el terme ensaïmada estigui registrat per a referir-se a les de la denominació d'origen… però en àrees de servei de les Espanyes he vist que venien "ensaimada manchega").
JE, JE, JE!!!
ResponEliminajA TINC GANES DE MENJAR-ME UNA BONA ENSAÏMADA DE LES DE SES ILLES!!!
PETONS!
ABELLETA
Ups! Sorry!
ResponEliminaEl meu comentari s'ha publicat dos cops!!!
Si pogues te n'enviaria una d'ensaïmada de les que porta saïm!!!
Un peto de 420 Calories!
Pel que hi dius, em sembla que una ensaïmada sense saïm deu ser una mena d'entitat metafísica i extragal·làctica. De fet, una ensaïmada sense saïm és, lingüísticament parlant, una en---ada; és a dir, dos elements de derivació (prefix i sufix) sense cap arrel objecte de desenvolupament: una pura entitat gramatical sense substància i, doncs, d'efectes nuls des del punt de vista alimentici.
ResponEliminavaja, quina manera de destruïr la cuina mallorquina...
ResponEliminaAcí, que n'han venut tota la vida (i sempre m'han agradat), cada vegada se'n veuen menys. En alguns forns més tradicionals les conserven però ara s'han posat de moda les cafeteries on també venen pa i bolleria i cada vegada en veig menys. Quan jo era petita, menjàvem també "esparteros", de la mateixa pasta de l'ensaïmada, tot igual, però no tenien forma d'espiral sinó que eren allargats. Fa anys que ja no en veig.
ResponEliminaBuf, francament, una ensaïmada made-in-Starbucks és com per ni tastar-la. Un cop se'm va acudir demanar un te, a un Starbucks que hi ha a tocar de la Porta de Brandenburg. (Obro parèntesi) No cal dir que allà dins, per cert, no hi havia ni un sol alemany (tanco parèntesi). Era senzillament vomitiu.
ResponEliminaEnsaïmada Starbucks? No, no goso imaginar-me-la.
Quina barbaritat 420 calories!
ResponEliminaLa llumenera i l'ensaïmada ja surt citada als digitals!!!
Què? On? Com?
ResponElimina:-)
JAJAJAJA, que bo! Home, a mi el que m'estranya és que no et donin la opció de triar entre cinc xarops diferents que li pots posar per sobre ;)
ResponElimina…i entre ensaïmades TALL, VENTI i GRANDE, o amb 210, 315 i 420 calories…
ResponElimina