dimarts, 27 d’abril de 2010

Just like Charlotte

Gainsbourg, 12

Sortim del Webster Hall, és una nit de primavera en què plou a bots i barrals, i penso que totes les setmanes haurien d'acabar d'aquesta manera; en diumenge, amb un concert de Charlotte Gainsbourg: la filla de Serge i Jane, que des de fa uns anys es passeja pels escenaris i per les pantalles de les nostres viles i ciutats, i que ens ha regalat dos discos magnífics (un primer, 5:55, de la mà d'Air i Jarvis Cocker, i aquest darrer, IRM, amb Beck).

El concert de Charlotte és una delícia, i ni la incomoditat d'una sala plena de gom a gom, ni l'alçada d'algun dels assistents, ens impedeixen d'assaborir-lo de la primera nota a l'últim bis. Gainsbourg repassa les cançons dels seus dos discos en estudi (entre d'altres, sonen les noves Time of the Assassins i Heaven Can Wait) i les corona amb perles com ara la versió de la Dylaniana Just like a woman, que formava part de la banda sonora de la pel·lícula I'm Not There; també un parell de cançons de Serge, L'hotel particulier i Couleur café (aquesta darrera per tancar el concert), que ens explica que fins ara no havia gosat interpretar. Una tria exquisida de temes, una banda de músics sòlids i solvents, i una Charlotte en estat de gràcia: l'equació perfecta per una nit de diumenge a Nova York, ciutat que enguany ha estat alhora primera i darrera parada de la gira americana de la cantant.

5 comentaris:

  1. Coses així són les que més t'envejo Miq!

    ResponSuprimeix
  2. Jo també t'envejo quan expliques coses com aquesta.

    ResponSuprimeix
  3. flaneuse, kwelian…

    …si us interessa, fa gira de concerts pel vell continent aquest estiu. Sé que toca al FIB de Benicàssim. Potser també ho farà una mica més al nord.

    charlottegainsbourg.com

    ResponSuprimeix