El Village
«The Village was as close in 1946 as it would ever come to Paris in the twenties. Rents were cheap, restaurants were cheap, and it seemed to me that happiness itself might be cheaply had. The streets and bars were full of writers and painters and the kind of young men and women who liked to be around them. In Washington Square would-be novelists and poets tossed a football near the fountain and girls just out of Ivy League colleges looked at the landscape with art history in their eyes. People on the benches held books in their hands.»
[«El Village de 1946 era el que més s'acostava al Paris dels anys vint. Els lloguers eren barats, els restaurants eren barats, i em semblava que fins i tot la felicitat ho devia ser. Els carrers i els bars eren plens d'escriptors i de pintors, i d'aquesta mena d'homes i dones joves als quals els agrada ser-hi a la vora. A Washington Square, aspirants a novel·listes i poetes jugaven a pilota prop de la font, i noies acabades de sortir d'universitats de l'Ivy League contemplaven el paisatge amb els ulls plens d'història de l'art. La gent asseguda als bancs tenia llibres a les mans.»]
Kafka was the rage, Anatole Broyard.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada