diumenge, 6 de juny de 2010

I'd rather dance with them

Kings of Convenience, 2

Les esperes interminables de metro ja ho tenen això, que et permeten escriure i endreçar les idees. Aquesta nit Kings of Convenience presentaven nou disc a Nova York, amb un concert que s'hauria hagut de celebrar el 13 de febrer, però que, per raons que encara se m'escapen, van postposar fins al 5 de juny: una altra espera interminable. Suposo que, en part per això, les expectatives de l'audiència eren altes.

Un cop al Webster Hall, un cartell ens pregava que durant la mitja hora inicial del concert no féssim fotografies, i ens indicava també que el bar principal del local estaria tancat des dels primers compassos. Potser com a extensió d'aquestes dues rogatives, el públic ha acompanyat amb un silenci total la primera cançó del duo noruec, i al final ha esclatat en un aplaudiment sonor, per tanta emoció acumulada.

Hi anava amb les reserves de veure, per primer cop, com encaixaria en concert la mestria vocal, harmònica i acústica de Kings of Convenience, que tan bé funciona en disc. I els dubtes s'han esvait completament amb les primeres notes: amb un set acústic format exclusivament per dues veus, acompanyades de dues guitarres, durant la primera part del concert (salpebrat del sentit de l'humor surrealista d'Erlend Øye), s'han ficat el públic a la butxaca. La segona meitat del concert ens ha dut la sorpresa de l'acompanyament en format de banda per part dels teloners, Franklin For Short, que ha introduït ritme i riquesa als arranjaments de les melodies dels noruegs. Kings of Convenience han aconseguit fer-nos ballar en diverses ocasions del tram final, com amb la magnífica I'd Rather Dance With You amb què han abaixat el teló abans dels bisos.

4 comentaris:

  1. Gràcies per la crònica. No em penso perdre la seva visita a Barcelona...

    petonàs!

    ResponSuprimeix
  2. Ganes de veure'ls el 22 de juliol a Barcelona!! :)... (Amb Mishima)

    ResponSuprimeix
  3. Valen molt la pena en directe. El concert del Webster Hall (i també el que van fer a Warsaw, a Brooklyn, la nit anterior) el van tancar amb una versió molt divertida de la cançó It's My Party de Leslie Gore.

    ResponSuprimeix