dilluns, 7 de juny del 2010

Springtime in NY: Un violoncel·lista al Village

Village cellist

En aquestes nits caloroses de finals de primavera s'està molt més bé passejant pel carrer, o assegut a la fresca (quina fresca?) a la terrassa d'un restaurant, que no pas a casa, en un dels apartaments minúsculs i difícils de ventilar de Nova York. Molta gent, sobretot durant les hores de més calor del dia, en caps de setmana, o cap al tard els dies laborables, planten les cadires i els culs al mig de la vorera. A casa, l'aparell d'aire condicionat comença a ser un aliat indispensable.

L'altre dia, era un divendres al vespre de fa una setmana, tot passejant pel West Village camí de la White Horse Tavern (habitual lloc de borratxeres del poeta gal·lès Dylan Thomas), vaig ensopegar amb una escena de carrer meravellosa. Era a la intersecció de Bleeker amb Perry (Street View), on un petit grup de gent format per dues parelles, i un pare i la seva filla petita, escoltaven atentament la música d'un violoncel·lista que tocava Bach allà al mig del carrer.

11 comentaris:

  1. Preciós... però la parella va... en màniga llarga!

    ResponElimina
  2. …aquests devien ser fredelucs… si et fixes en aquesta altra foto veuràs que la noia va amb samarreta de tirants i el noi amb màniga curta.
    :)

    ResponElimina
  3. Què bonica l'escena!
    M'agrada molt el teu bloc: m'agraden les ciutats i llegint les teues entrades m'imagine alguns raconets de la vida quotidiana a NY
    Salutacions des del País Valencià

    ResponElimina
  4. …espero que per aquí hi continuïs trobant fragments del dia a dia de NY que et semblin interessants (o si més no, una visió diferent de la ciutat que surt al cinema i a la televisió). Moltes gràcies!
    Salutacions des de Nova York

    ResponElimina
  5. Per això ho deia, perque n'hi ha que fins i tot a l'agost tenen les mans fredes!molt boniques les fotos, no paris!

    ResponElimina
  6. Nen, la sèrie JAZZ http://www.flickr.com/photos/llumenera/4645868481/in/set-72157614285203313/ m'ha encantat.

    ResponElimina
  7. :)
    Escenes d'aquestes que et trobes al carrer i que el dia que no portes la càmera a sobre, t'estires els cabells.

    ResponElimina
  8. I tant, jo porto la compacte el 99% dels dies, i quan mela deixo l'acostumo a necessitar.

    ResponElimina
  9. Quina enveja. Sense perdre la meva Cista Brava però, m’agrada aquesta ciutat...

    ResponElimina
  10. L'encant de NY és insuperable i escenes com aquestes, quan ho coneixes, ja no sorprenen però sempre agraden. Li vas comprar un CD al violoncel·lista???

    ResponElimina
  11. No, no ho vaig fer :) A hores d'ara tindria una bona col·lecció de CD de músics de carrer novaiorquesos.

    ResponElimina