dimecres, 7 de juliol de 2010

103 Fahrenheit

Avui és el quart dia de l'onada de calor que s'ha instal·lat al nord-est americà. Ahir dimarts, vam viure el dia més calorós que recordo mai a Nova York, del qual se'n fa ressò The New York Times que parla de temperatures de rècord i dels 103 graus Fahrenheit (39.4°C) als quals vam arribar a primera hora de la tarda. Sort, això sí, que la humitat es va mantenir baixa, al voltant d'un 30 per cent. Els estius novaiorquesos es caracteritzen per aquestes onades de calor que, durant tres o quatre dies, fan enfilar el termòmetre fins a fregar els 100 graus Fahrenheit i que posen a prova la xarxa elèctrica i la paciència i resistència dels habitants de la ciutat. Les estacions de metro retenen la calor i quan hi entres sembla que baixis als inferns, els aires condicionats d'apartaments i cotxes expulsen a l'exterior masses d'aire calent que encara incrementen més la sensació de calor extrema. Les vies se sobreescalfen i trens i metros circulen a menys velocitat en diversos punts del trajecte. L'onada de calor ens deixa diverses instantànies clàssiques: les piscines i les fonts dels parcs plenes a vessar i més d'un hydrant (boca de reg) obert i els nens del barri que xipollegen al voltant d'aquest sortidor improvisat.

Heat WaveHeat Wave, 2

8 comentaris:

  1. Com m'alegro de no ser-hi... ;-) Ànims!

    ResponSuprimeix
  2. Gràcies… però tu no te'ls vas estalviar pas durant 9 estius! :-)

    ResponSuprimeix
  3. I l'asfalt es deu enganxar a les sabates, suposo. Uf... ànims! Aquí, a la riba oest del Mediterrà, no arribem a tant... però Déu n'hi do la xafogor.

    ResponSuprimeix
  4. Finalment avui, tornem a respirar… amb temperatures més similars a les vostres.

    ResponSuprimeix
  5. Jo sempre he dit que a NY, com a casa... aquí també freguem els 40 :D

    ResponSuprimeix
  6. Fes calor o no, aniria a Nova York sens dubtar-ho!!

    Mon germà marxa aviat... Segur que tornarem dia o altre!

    ResponSuprimeix
  7. xavi,
    jo sempre m'hi he trobat com a casa… però, com a casa enlloc.

    Ferran,
    un cop t'ha picat el cuquet de NY… segur que hi tornaràs (i el teu germà també!)

    ResponSuprimeix