Una revolució verda a Nova York
El visitant veu Nova York (i Manhattan en particular) com una jungla d'asfalt, vidre i acer, formada per estructures que superen qualsevol mesura humana. Una ciutat de proporcions gegantines, caracteritzada per un trànsit, un soroll i un anar i venir de gent que no s'aturen mai. Sí, Nova York és això, però també són moltes altres coses més. I entre aquestes, la ciutat amaga racons absolutament deliciosos i tranquils que ens conviden a veure-la (i a viure-la) de manera pausada.
Nova York t'enganxa, t'atrapa. Hi ha milers de coses a fer, indrets per descobrir i, especialment, ara a l'estiu, la ciutat no s'atura amb espectacles i activitats a l'aire lliure. Però a la vegada, aquest fet fa que sigui molt difícil sortir-ne, escapar-se'n, perquè sempre tens l'agenda ben plena. Les distàncies americanes són un altre factor que cal tenir en compte si vols fugir de cap de setmana, i més si, com molts de nosaltres, no disposes de cotxe en una ciutat en què per al dia a dia no és necessari tenir-ne. Aquesta dificultat per sortir fora de Nova York a veure camp i a respirar encara fa més necessàries les zones verdes urbanes.
Avui m'agradaria parlar-vos de tres d'aquestes zones, d'aquests racons… o, per ser més exactes, de 603 d'aquests racons… i, si m'ho permeteu, deixo pel final l'explicació del perquè d'aquesta xifra.
El parc de la High Line
Aquest parc inusual va ser inaugurat al juny de l'any passat, en un primer tram que va de Meat Packing District fins al carrer 20; i, a la primavera de l'any vinent, se n'obrirà la segona fase, que arriba al carrer 30. La High Line és una antiga via elevada de mercaderies, una secció d'una mica més de dos quilòmetres de la West Side Line, que va ser construïda als anys trenta per donar servei als magatzems de l'oest de la ciutat (de fet, les vies passaven per l'interior dels edificis) i evitar les morts per atropellament del tren de la desena avinguda (que havia estat rebatejada com a “Death Avenue”: l'avinguda de la mort). El darrer tren hi va circular el 1980, i la High Line va quedar abandonada i va ser colonitzada per les males herbes, que la van transformar en un jardí espontani i totalment natural.
Des de llavors, i fins a la transformació en parc modern, hi ha hagut diversos intents de tirar-la a terra que han fracassat bàsicament perquè ningú volia assumir-ne els costos de l'enderroc. L'any 1999, en una reunió veïnal, Joshua David i Robert Hammond va trobar-se i van decidir constituir l'associació Friends of the High Line, que ha estat el motor de la salvació i transformació d'aquesta estructura en un parc urbà.
Perquè us en feu una idea, és una estructura elevada de ferro que transcorre a l'alçada del primer pis dels edificis. L'antiga estructura de vies de tren ha estat transformada en un parc modern, que conserva l'aire assilvestrat original (sobretot en les espècies vegetals plantades). La High Line és una mena de "jardins penjants" del segle XXI que, des que va ser inaugurada l'any passat, s'ha convertit en un dels nous espais més visitats de Nova York.
L'obertura de la High Line ha propiciat també un ressorgiment del barri: els preus dels solars i dels edificis dels voltants s'han disparat, s'hi ha construït nous edificis projectats per arquitectes de renom com Jean Nouvel o Frank Ghery, s'han obert nous restaurants (i els que hi havia sempre són plens) i galeries d'art. En definitiva, el guany d'espai públic verd que és la High Line ha estimulat econòmicament tot un barri i, paradoxalment, molts d'aquells que havien batallat per tal de tirar a terra la vella via de tren, ara recullen els fruits d'haver-la preservat.
El nou Broadway bulevard
El pla de la comissària de transport de la ciutat, Janette Sadik-Khan (artífex d'aquesta revolució verda novaiorquesa), de convertir el tram de Broadway, des del carrer 47 al 35, en un bulevard per a vianants va començar l'agost de 2008 amb una reducció dels carrils destinats als cotxes (de quatre a dos, en el tram entre els carrers 42 i 35) i la construcció d'un carril de bicicletes. La reestructuració d'aquesta artèria també va comportar que es col·loquessin parterres de separació, i taules i cadires, en l'espai guanyat als cotxes.
D'aquí es va passar, a partir de la primavera de l'any passat, a un pla (que en principi era pilot) encaminat a convertir seccions de Broadway en àrees per als vianants. Times Square, va ser transformada en una immensa àrea de vianants de 5400 m2 amb taules, cadires i para-sols, que permeten passar l'estona i contemplar l'anar i venir de la gent en el que abans era una de les zones més congestionades de trànsit de la ciutat. En el tram de Herald Square, a banda dels vianants, els que també han guanyat espai són els bars i restaurants, que disposen de més espai per a terrasses.
Tot i que sembla que la prova pilot no ha fet més fluid el trànsit en les avingudes dels voltants (com els models preveien), la mesura ha estat un èxit en molts altres sentits: principalment pel que fa a la pacificació d'una cruïlla tan conflictiva com la de Times Square (formada per la intersecció de Broadway, el carrer 47 i la setena avinguda), on s'han reduït els accidents en què es veien implicats vianants i motoristes. Uns altres que se n'han beneficiat han estat els comerciants de la zona: des de la conversió en àrea de vianants, molts comerços de Times Square han incrementat el volum de negoci en un 25 per cent. I és per totes aquests factors que, al febrer, l'alcalde Bloomberg va anunciar que la mesura esdevenia permanent.
300 quilòmetres de carril bici en tres anys
En els anys que fa que visc a Nova York, he presenciat un increment notable del nombre de carrils bici a la ciutat. L'any passat la comissària Sadik-Khan va presentar els resultats d'un pla que, de 2006 a 2009, ha permès construir 200 milles (més de 320 quilòmetres) de nous carrils per a bicicletes (una distància equivalent a la que separa Nova York de Boston) i que en paraules seves “ens permet afirmar amb fermesa que Nova York és la capital ciclista dels Estats Units”. La cultura del transport urbà també està canviant en una ciutat com Nova York. De l'alcalde Bloomberg se n'havia dit que no li agradaven les bicicletes, que tenia aquesta visió de “vianant de l'Upper East Side”, per al qual un ciclista és aquell repartidor de menjar xinès que, si bades quan creues el carrer, se t'emporta per davant… això era un ciclista, fins fa poc, per a l'alcalde de Nova York.
Els Community Gardens (jardins comunitaris)
A Nova York, encara que sembli estrany, hi ha vora 600 jardins comunitaris (en anglès "community gardens") que els veïns han construït i mantenen (des de fa dècades) en solars no edificats de Manhattan i altres districtes de la ciutat, i que serveixen de motor de la vida de barri, per aglutinar iniciatives veïnals i altres activitats. A Manhattan, n'hi ha molts que es concentren a l'East Village i Alphabet City on, per la història porto-riquenya del barri de Loisaida (Lower East Side) reben noms en castellà com els de “El Sol Brillante”, “El Jardin del Paraiso”, “Vamos sembrar” o “La Plaza Cultural”. Després d'anys de lluites entre els veïns i les constructores i propietaris, diversos projectes (i patrocinadors) els donen suport; entre els quals, Green Thumb (polze verd), que depèn del New York City Department of Parks & Recreation i funciona des de finals dels anys setanta.
No he estat mai a Nova York, tot i que m'agradaria visitar la ciutat algun cop. ALguna cosa especial deu tenir! Vaig llegir al Sala i Martín dient que és una ciutat, com tu dius, que t'atrapa!
ResponEliminaEl que expliques en el post em sembla una meravella -vídeo inclòs.
ResponEliminaÉs curiós això dels jardins comunitaris. En Cerdà volia fer una cosa així per l'Eixample Barceloní.
ResponEliminaAlbert,
ResponEliminaEn té moltes d'especials (suposo que com qualsevol gran ciutat) que et fan arribar a estimar-la, però en altres moments i situacions, també la pots arribar a odiar… potser és aquesta relació dual la que la fa especial i que la converteix en una mena d'ésser amb vida pròpia :)
novesflors,
Moltes gràcies. El vídeo (llàstima que sense so es fa estrany veure'l) mostra una recreació tridimensional de tot el projecte de la High Line sencer. És un vídeo de 2008, un any abans de la inauguració de la primera fase. Frisem per veure-la completa.
L'Estilògraf,
Barcelona, que ja és molt especial, seria ben diferent si moltes dels patis centrals d'illa de l'Eixample fossin ocupats per jardins (i oberts al públic per una de les cares de l'illa) com preveia Cerdà. Això sí, en els darrers anys, hi ha hagut iniciatives per a recuperar-ne alguns. Els de Nova York són molt més modestos, caòtics i autogestionats pels veïns (encara que sota el paraigua de Parcs i Jardins d'aquí).
Alguna cosa esta canviant ??? :D, el vídeo genial
ResponEliminaMoltes coses estan canviant :-) La recuperació del waterfront, nous parcs en molts punts de la ciutat, mercats a l'aire lliure, menjar natural i orgànic, sense pesticides, hormones ni antibiòtics, moviments que promouen el consum de productes (fruita i hortalisses) de temporada i de proximitat…
ResponEliminaUna idea genial aquesta de la High Line! Sí que atrapa sí, jo em moro per tornar-hi! :P
ResponEliminaUna gran idea… no n'han inaugurat encara el segon tram (pots tornar a visitar-la a la primavera, que ja estarà gairebé completa) i ja és tot un èxit… de públic i per a l'economia de la zona.
ResponEliminaJo hi vaig estar al maig i realment això de la High line rules! I totalment d'acord amb això de l'estereotip d'un Manhattan caòtic, sorollós, inhumà. Si que ho és, però hi ha dies que Barcelona és molt més insuportable i a sobre no hi ha tanta zona verda ni tants jardins, ni tan d'espai guanyat al cotxe. Bravo NY!
ResponEliminallum,
ResponEliminaSón les dues cares de la ciutat. I cada vegada, la cara tranquil·la (en segons quines zones) es va fent més present.
Ja ens agradaria que a ciutats com València es prenguera consciència de la importància (en tots els sentits que apuntes: millora de la qualitat de vida, regeneració urbana, rellançament de l'economia urbana...) d'aquest tipus d'actuacions. En el segle en què la majoria de la humanitat hem passat a viure a les ciutats, és encara més necessari fer amables i habitales les ciutats i conjugar açò amb la possibilitat de la vida en tots els sentits, també de l'activitat econòmica, com eixos restaurants i negocis que es beneficiaran del parc de la High Line.
ResponEliminaEnhorabona de nou pel bloc, de veritat que fa goig passar per ací.
Moltes gràcies Davit,
ResponEliminaSí, és sorprenent que moltes vegades quan es parla de destinar espai per a usos públics i per a un parc, es contraposa al benefici econòmic. Com si aquest estigués renyit amb una millora en la qualitat de vida i en l'urbanisme de les nostres ciutats. El cas de la High Line és paradigmàtic d'una intervenció urbanística per generar més espai verd que ha actuat com a motor econòmic claríssim de tot un barri.