Chelsea Hotel #2
Those were the reasons and that was New York
—Chelsea Hotel, Leonard Cohen.
«Llavors em vaig traslladar al Chelsea Hotel. Allò era molt divertit, tothom hi era: Nico i Ginsberg hi anaven sovint. Hi havia Harry Smith, Janis Joplin… És en l'única ocasió que he estat tan indiscret; en la qual li vaig dir a un periodista alguna cosa semblant al que havia escrit sobre Janis Joplin. Ja ho saps, el diable m'ho va fer fer. No sé perquè vaig ser tan poc galant. A ella no li hauria importat. És a la meva mare a qui hauria molestat.»
«Rufus Wainwright fa meravelles de la cançó.» — L. Cohen a Leonard Cohen I'm Your Man.
Justament ahir vaig contestar un mail del Ray, un novaiorquès que vaig conèixer aquest estiu i que va treballar fa molt de temps per Leonard Cohen i vaig estar escoltant aquesta cançó...
ResponEliminaNo acostumo a escoltar versions d'en Leonard Cohen, potser perquè penso que la bellesa de l'original és insuperable. Tanmateix, al llegir el comentari del propi Cohen que cites just damunt del vídeo, m'he decidit a premer el "play"... Pell de gallina: la bellesa té moltes formes.
ResponEliminaMe n'alegro que ho hagis fet. Rufus a vegades pot carregar una mica quan es passa de frenada de barroquisme; en d'altres, però, com dius, posa la pell de gallina i, en aquest cas, amb una gran cançó de Leonard Cohen.
ResponEliminaCesc… quines coincidències!