dijous, 2 de setembre del 2010

“Nova York és una dona”

La d'avui ha estat la darrera col·laboració amb El secret de l'estiu de Catalunya Ràdio. Si una cosa ha caracteritzat la secció durant totes aquestes setmanes ha estat la música que l'ha acompanyada, les cançons que ens han fet de teló de fons i que han il·lustrat les històries de les quals hem anat parlant. L'altre dia llegia que Nova York és una ciutat que s'escriu a si mateixa: cada racó, cada situació, cada persona amb què ens creuem, ens suggereix una història, una idea. També és comú experimentar una mena de dejà vú quan la visitem per primer cop: és una ciutat que hem vist en innombrables ocasions al cinema, a la televisió, i que ens és familiar també gràcies a la literatura i a la música. Per això, en aquesta última col·laboració, no hem parlat d'un tema en concret i hem deixat que fossin les cançons les que ens expliquin històries d'aquesta ciutat: històries de Nova York a través de veus femenines, inspirats per allò que cantava Suzanne Vega de "New York is a woman". La tria no podia ser exhaustiva i ha estat una de les moltes possibles. Aquí les teniu:

Pink Martini: Hey Eugene (China Forbes)
L'hem feta servir de sintonia de la secció. En aquesta cançó la cantant del combo d'Oregon, China Forbes, ens explica en primera persona la història que va tenir amb un noi una nit de festa a l'East Village, a l'avinguda A. Un noi amb el qual es va embolicar, hi va haver bona química i que, tot i que al final de la nit li va demanar el número de telèfon, no la va trucar i mai més es van tornar a veure.




Blossom Dearie: Manhattan (Richard Rodgers, Lorenz Hart)
Estàndar de jazz, de 1925, amb música de Richard Rodgers i lletra de Lorenz Hart, que la van compondre per a la revista Garrick Gaieties de Broadway on la cantava Sterling Holloway. Va ser un dels primers èxits del binomi Rodgers i Hart, i els va consolidar com a tàndem creador. La cançó ennumera les meravelles del Nova York de l'època (el Zoo del Bronx, el subway, Coney Island…) a través dels ulls d'una parella d'enamorats. La cançó ha format part de la banda sonora de diverses pel·lícules, entre les quals Poderosa Afrodita i El Pacient Anglès. Aquí la sentim en una versió preciosa enregistrada el 1959 per Blossom Dearie, una cantant de jazz novaiorquesa (no era tan coneguda com Ella Fitzgerald, que també l'havia cantada, Sarah Vaughan o Billie Holliday). Blossom Dearie va acabar els seus dies tocant en clubs de la ciutat i va morir l'any passat.




Cat Power: New York, New York (John Kander, Fred Ebb)
Cançó conegudíssima de la pel·lícula homònima de Martin Scorsese de 1977, amb música de John Kander i lletra de Fred Ebb, aquí en una versió ben curiosa de la sempre interessant Chan Marshall (Cat Power). En la pel·lícula, l'original era interpretada per Liza Minnelli, però una de les versions més conegudes és la que en va enregistrar Frank Sinatra el 1980: Start spreadin' the news, I'm leaving today, I want to be a part of it: New York, New York. També és aquesta la versió que sona al final dels partits de beisbol dels NY Yankees quan juguen a casa. També sona pocs segons després que la bola de Times Square anuncia l'any nou. La cançó s'acaba amb un tema recurrent en moltes de les cançons sobre Nova York, que narren històries de superació, de més o menys èxit, el somni americà: If I can make it there, I'll make it anywhere (Si te'n surts a Nova York, te'n pots sortir a tot arreu).




Norah Jones: Back to Manhattan (Norah Jones)
En aquesta cançó del seu darrer àlbum, de 2009, Norah Jones ens explica una història d'amor i la disjuntiva que té entre el món (i la seva vida) fora de Nova York i la vida que viurà a Nova York on hi ha la persona que estima; d'aquí el retorn a Manhattan al qual es refereix el títol de la cançó. Jones hi canta: I've a prince who is waiting / And a kingdom downtown / I'll go back to Manhattan / As if nothing ever happened (Tinc un princep que espera i un reialme a la ciutat baixa, tornaré a Manhattan, com si res no hagués passat). I més tard: But Brooklyn holds you / And it holds my heart too / What a fool I was to think / I could live in both worlds (Però tu ets Brooklyn, i allà és on hi ha el meu cor també, si que n'era d'estúpida, de pensar que podria viure en els dos mons).




The Peter Malik Group + Norah Jones: New York City
En aquesta cançó Norah Jones parla de desenganys amorosos i d'històries que no acaben bé, però tanca la cançó amb una nota positiva i amb aquesta tonada tan enganxosa en la qual canta que Nova York és una dolça (una "preciosa") malatia: New York City… such a beautiful disease.


PJ Harvey: You Said Something
La de PJ Harvey és l'altra cara: a You Said Something, la cantant anglesa en explica l'enèssima història d'amor amb Nova York com a teló de fons. Comença amb els protagonistes en un terrat (rooftop) a Brooklyn a la una de la matinada mirant les llums de Manhattan, l'Empire State Building… parlen de com han arribat fins aquí, i què és el que els ha portat a Nova York (We lean against railings / Describing the colours / And the smells of our homelands / Acting like lovers / How did we get here? / To this point of living?).


Alicia Keys: Empire State of Mind (Part II) Broken Down
I com a punt final de la secció, ha sonat la cançó de resposta/versió d'Alicia Keys a Empire State of Mind que reuneix els aspectes clàssics i recurrents de moltes de les cançons sobre aquesta ciutat. En aquesta cançó autobiogràfica, la novaiorquesa Keys canta: If I can make it here, I can make it anywhere, that's what they say (diuen que si te'n surts aquí, te'n pots sortir a qualsevol lloc), en referència al New York, New York que cantaven Minnelli o Sinatra… I'm gonna make it by any means, I got a pocketful of dreams (ho aconseguiré de totes totes, tinc les butxaques plenes de somnis)… These street will make you feel brand new / Big lights will inspire you (aquests carrers et faran sentir com nou, els llums de neó seran la teva font d'inspiració).

5 comentaris:

  1. T'he sentit a la ràdio i ara t'he llegit i he sentit totes les cançons senceres.

    Gràcies per regalar-me una tarda de dijous tan preciosa!

    Amparo

    ResponElimina
  2. Les de Kat power i PJHArvey, son les que jo tb hagués inclòs a banda de les decenes que en conec de Jazz).Enhorabona Miq.

    ResponElimina
  3. Un altre regal!!!!!

    ...el mateix dia que m'he regalat Brooklyn de Colm Tóibín.

    Moltes gràcies Miq

    ResponElimina
  4. Molt bona selecció! (i això que no era fàcil...)

    ResponElimina
  5. Gràcies a tots! Ha estat un plaer poder compartir aquesta experiència radiofònica.

    ResponElimina