diumenge, 19 de setembre del 2010

Tom Traubert's Blues

En més d'una ocasió hem parlat de com les esperes llargues als transports públics accentuen la creativitat d'alguns novaiorquesos. En la majoria dels casos, la creativitat és la vàlvula d'escapament, la forma que adopten la queixa i el malestar interiors: és una forma de resistència pacífica, individual i (més o menys) silenciosa a l'autoritat; una revolta contra les normes i els avisos (o anuncis) que són força abundants al subsòl (quan el transport responsable de l'espera i de la pèrdua de paciència és el subway, cosa ben probable de nit i en cap de setmana). En comptes de descarregar la frustració contra el mobiliari urbà o contra l'aparador d'alguna botiga, els soferts novaiorquesos —que són irònics de mena— agafen el retolador que duen a la butxaca i modifiquen "l'espera" del cartell (per fer-la més passadora) en un "vals" vienès.

Waltzing

Do not wait waltz in this restricted clearance area
[No s'esperi balli el vals en aquesta zona de seguretat]

4 comentaris:

  1. Trobo que el blog cada cop més s'hauria de dir: Coses que només passen a Nova York. Perque déu n'hi do, ja estan ben il•luminatds de creativitat!!

    I (L) NY

    ResponElimina
  2. Això només pot passar a NY i al Japó :)))

    Je,je,je. Molt bo!

    ResponElimina
  3. És fruit de la imaginació i de la creativitat, que s'aguditzen amb les esperes llargues quan el metro triga a arribar.

    ResponElimina