LENNONYC
L'entrada per l'oest a Central Park, a l'alçada del carrer 72, per sempre més quedarà associada al nom de John Lennon. A quatre passes d'allà, davant de l'edifici Dakota, on des de 1973 ell i Yoko Ono havien instal·lat la seva residència, va ser assassinat el vuit de desembre de 1980. Prop d'aquesta entrada i dins del parc, es va construir el jardí Strawberry Fields en honor al músic i, cada any, amb motiu de les efemèrides de la mort o del naixement de Lennon, s'hi congrega gent per a retre-li homenatge. Enguany les celebracions tenen un to especial perquè ha fet setanta anys del naixement (ahir dissabte) i en farà trenta que va ser assassinat.
Ahir a la tarda, una gernació peregrinava des de la porta del Dakota fins al rosetó amb la inscripció IMAGINE que hi ha a terra en un punt central d'Strawberry Fields: grups de música que tocaven cançons de Lennon i dels Beatles, flors i molta gent a tot el parc. A la Rumsey Playfield, a les set, hi tenia lloc la preestrena gratuïta del documental LENNONYC, sobre la relació de Lennon amb Nova York i els nou anys que va viure a la ciutat, que ja es va presentar al New York Film Festival i que s'emetrà el 22 de novembre a la televisió pública PBS.
Altres apunts sobre John Lennon: La Fortuna, Mind Games, “Qué pasa, New York?”.
I si incorporem al diccionari el mot "lennocidi"?
ResponEliminagenial! ai, el món de la composició de paraules!
ResponEliminaA Strawberry Fields hi ha gent sempre, per tant, imagino que aquets dies deu ser espectacular. Ja hi ha ganes de veure aquest documental!!!!
ResponEliminaPreciosa!!!!!!!!!!!!! i sí, lennocidi hauria d'incorporar-se al diccionari
ResponEliminaJo visc a la East Side, que vol dir que no hi vaig gaire, però passejant pel Parc m'han preguntat en dues ocasions (una, americans, una altra estrangers) on estava. I quan hi he anat sempre hi havia gent. La influència de Lennon en la culturai el sentiment popular, tants anys després de la ßeva mort, és extraordinària i no conec cap precedeng
ResponEliminaJo hi vaig estar... em va fer una certa emoció.
ResponEliminaUnes fotos precioses, felicitats !!!
Un gran geni que ens deixa sense voler-ho. DEP.
ResponEliminaquina mà de tòpics
ResponEliminaLumanera, fa dies que no escrius. Et trobo a faltar.
ResponEliminaEstàs de vacances?
Hola!
ResponEliminaQuan vas escriure aquest post era a NY! Evidentment vaig ser a Strawerry Fields i vaig passar pels Dakota. Ara que fa dues setmanes que vaig tornar et puc explicar que aquests dies a Barcelona fan aquest documental del qual parles dins el Festival In-Edit. El vaig veure dissabte i és molt bo!