diumenge, 10 d’octubre del 2010

LENNONYC

You may say that I'm a dreamer

L'entrada per l'oest a Central Park, a l'alçada del carrer 72, per sempre més quedarà associada al nom de John Lennon. A quatre passes d'allà, davant de l'edifici Dakota, on des de 1973 ell i Yoko Ono havien instal·lat la seva residència, va ser assassinat el vuit de desembre de 1980. Prop d'aquesta entrada i dins del parc, es va construir el jardí Strawberry Fields en honor al músic i, cada any, amb motiu de les efemèrides de la mort o del naixement de Lennon, s'hi congrega gent per a retre-li homenatge. Enguany les celebracions tenen un to especial perquè ha fet setanta anys del naixement (ahir dissabte) i en farà trenta que va ser assassinat.

Ahir a la tarda, una gernació peregrinava des de la porta del Dakota fins al rosetó amb la inscripció IMAGINE que hi ha a terra en un punt central d'Strawberry Fields: grups de música que tocaven cançons de Lennon i dels Beatles, flors i molta gent a tot el parc. A la Rumsey Playfield, a les set, hi tenia lloc la preestrena gratuïta del documental LENNONYC, sobre la relació de Lennon amb Nova York i els nou anys que va viure a la ciutat, que ja es va presentar al New York Film Festival i que s'emetrà el 22 de novembre a la televisió pública PBS.



Altres apunts sobre John Lennon: La Fortuna, Mind Games, “Qué pasa, New York?”.

10 comentaris:

  1. I si incorporem al diccionari el mot "lennocidi"?

    ResponElimina
  2. genial! ai, el món de la composició de paraules!

    ResponElimina
  3. A Strawberry Fields hi ha gent sempre, per tant, imagino que aquets dies deu ser espectacular. Ja hi ha ganes de veure aquest documental!!!!

    ResponElimina
  4. Preciosa!!!!!!!!!!!!! i sí, lennocidi hauria d'incorporar-se al diccionari

    ResponElimina
  5. Jo visc a la East Side, que vol dir que no hi vaig gaire, però passejant pel Parc m'han preguntat en dues ocasions (una, americans, una altra estrangers) on estava. I quan hi he anat sempre hi havia gent. La influència de Lennon en la culturai el sentiment popular, tants anys després de la ßeva mort, és extraordinària i no conec cap precedeng

    ResponElimina
  6. Jo hi vaig estar... em va fer una certa emoció.
    Unes fotos precioses, felicitats !!!

    ResponElimina
  7. Un gran geni que ens deixa sense voler-ho. DEP.

    ResponElimina
  8. quina mà de tòpics

    ResponElimina
  9. Lumanera, fa dies que no escrius. Et trobo a faltar.
    Estàs de vacances?

    ResponElimina
  10. Hola!

    Quan vas escriure aquest post era a NY! Evidentment vaig ser a Strawerry Fields i vaig passar pels Dakota. Ara que fa dues setmanes que vaig tornar et puc explicar que aquests dies a Barcelona fan aquest documental del qual parles dins el Festival In-Edit. El vaig veure dissabte i és molt bo!

    ResponElimina