Record #1
M'havia resistit a penjar aquesta fotografia. Alguns de vosaltres pensareu: un altre cop? És l'enèsima versió de la mateixa instantània, i (aquí, aquí i aquí) ja n'havia explicat la història i les diverses vicissituds que el rètol lluminós de la fotografia ha patit als darrers anys. Però un comentari al darrer post del blog, m'ha fet pensar en alguns dels amics que he conegut en aquest lustre a la ciutat dels gratacels. Un dels quals, l'autor del comentari en el post anterior va ser qui em va fer descobrir aquest racó de Nova York, a la riba queensiana de l'East River. Crec que el primer cop que m'hi van dur (segons l'arxiu fotogràfic, el març de 2007), hi vam anar amb cotxe (el cotxe privat, aquesta rara avis a Nova York!). Després, hi he tornat infinitat de vegades, amb el tren 7 des de Grand Central o, des que visc a Queens, amb la combinació d'N i 7. És el lloc idoni per portar-hi les visites perquè hi experimentin la sensació del "ja sóc a Nova York", gràcies a l'espectacle d'unes vistes magnífiques i privilegiades de Manhattan, davant de les Nacions Unides i del carrer 42 (foto). El parc i la tipografia de neó del rètol lluminós també valen la pena.
Veure aquest rètol des de l'altre banda del riu també va ser un descobriment. El Peter Delmold Park és una petita joia!
ResponEliminamuuuuuuuuuas! (quan vinguis a casa ja la veuras, aquesta foto, en several versions...)
ResponEliminaUn comentari marginal, algun dia l'havia de fer. M'agraden les teves fotos. El dia que en vas penjar una en què es veien dues noies fumant a l'exterior d'un bar (?) vaig entrar el teu flick i el recorregut va ser gratificant, algunes imatges són bones, però d'altres, força, són magnífiques (em vaig fixat, també en el canvi de càmera fotogràfica i en altres detalls que a mi m'interessen)).
ResponEliminaEn fi, algun dia t'ho havia de dir :-)