dilluns, 18 de setembre del 2006

Maracatú Atómico


Incursió nocturna al Joe's Pub at the Public Theatre; la minúscula cava per a concerts i recitals de petit format del teatre públic de Nova York, situada paret per paret amb el teatre que l'acull i a pocs metres del cub mòbil d'Astor Place: lloc de trobada per a nimfes, muses i altres bèsties mitològiques, i porta d'entrada de l'East Village.

Incursió nocturna, la primera. Acompanyat d'una visita de l'oest, per a assaborir un plat de feijoada amb tres-centes cinquanta mil voltes de microones, enrampada inclosa. Un dels pares del mangue beat brasiler i exmembre destacat de grups com ara Mundo Livre s/a o dels ja mítics Nação Zumbi, del gran i malaguanyat Chico Science: quatre lletres en nom capicua, ni més ni menys que OTTO.



Otto, el qual m'havia deixat perdre en unes pretèrites festes de la Mercè, quan va venir a Barcelona per a defensar l'acabat d'estrenar "Samba Pra Burro", i que aquí a Nova York s'hi presentava, tres discos després, amb molts més quilòmetres i la lliçó ben apresa, en el cicle de música brasilera del Joe's Pub que al llarg dels mesos d'agost i setembre ha portat a la ciutat dels gratacels noms destacats de l'escena brasilera contemporània com ara Lenine (8 d'agost) o Cibelle (22 de setembre).

Otto, que va desgranar en dues sessions, a dos quarts de deu i de dotze, les cançons dels seus tres àlbums en estudi "Samba Pra Burro", "Condom Black" i "Sem Gravidade", i que va aconseguir posar dempeus al centenar llarg de persones que omplien la sala en la primera de les dues actuacions i fer-los ballar sobre els coixins avellutats del Joe's Pub. Entre el públic, l'exlíder dels Talking Heads, responsable del segell de músiques del món Luaka Bop i entusiasta reconegut de les músiques del Brasil, David Byrne.



Ens vam quedar a la segona sessió, que va degenerar –en el bon sentit del terme, si és que en té– en una festa/concert gairebé privada, per a una trentena escassa de persones que vam acabar ballant al ritme desenfrenat del mangue beat, el forró, el maracatú i altres herbes sòniques provinents d'aquest continent musical que és Brasil, servides per la mà d'un gran mestre de cerimònies, Otto, i d'una banda per recordar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada