Ironia

Ara, quan tornava cap a la feina des de casa, després d'haver dinat, he hagut de fer els equilibris de cada dia. I és que el trajecte es torna unes passes més llarg perquè la vorera per on arribaria directe a la feina és ocupada per un gran camió de les obres del solar del costat. Hi descarreguen paletades i més paletades de runa, de la que van traient del sot, amb l'ajuda del braç articulat d'una excavadora. Ara, el trajecte inclou de propina un pas de vianants addicional i, més avall, has de creuar altre cop el carrer seixanta-set, més o menys a l'alçada de la feina o una mica més amunt, davant de la porta de l'escola italiana. En algunes ocasions, el pas el regula un dels obrers que duu una banderola de color roig descolorit. Obrers amb banderoles de color roig descolorit?

Ara, quan tornava cap a la feina des de casa, després d'haver dinat, he creuat pel bell mig. A l'obrer de torn, en el gest de marcar-nos el pas, li ha caigut el casc a terra. Quan el casc ha impactat amb l'asfalt ha començat a giravoltar sobre l'eix, com una baldufa. L'obrer, amb aquest ritme que imprimeix la sang africana, ha començat a ballar una mena de break dance, tot seguint les voltes del casc. Jo creuava el carrer. Ens hem quedat mirant. Jo he rigut, i ell m'ha tornat el somriure.