Oceà (primer)
Escric aquestes línies sobre l'oceà atlàntic amb el pols insegur i la lletra tremolosa per la turbulència del moment. Dins d'un avió i en travessa intercontinental et pots endormiscar o es poden usar les hores per a rumiar. Aquest tipus de travesses són blocs de temps que tossuts desafien la física. El temps passa i cauen les hores, l'una darrera l'altra, pro un cop els peus a terra, te n'adones que el temps s'ha escolat a ritme distint en funció del sentit de la travessa.
A NY és migdia –d'un dia que a Barcelona ha començat ara fa (tot just) un quart, de dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada