Oceà (segon)

Escric aquestes ratlles a més de deu mil metres per sobre del gran blau. El temps s'escola, la ciutat dels gratacels poc a poc es desperta. Hi arribaré en diumenge –a punt pel primer brunch d'un any nou–.
Escric amb el rellotge a favor, el temps ancorat, suspès a l'aire com aquest ocellot metàl·lic. Les busques mandroses malden per tirar endavant. Rellotge on grans d'arena gruixuts i egoïstes anhelen un sol forat.
El pas del temps, subjectiu.
Les hores s'omplen de pensaments, el cap em bull.