Divendres de Llumanera: Lo dia de Corpus

No me'n puc estar perquè avui és el dia. Si els agents de duanes li ho permeten, cent vint-i-sis anys després del seu tancament La Llumanera de Nova York tornarà a la ciutat. I fins aquí que puc llegir. La resta, la setmana entrant.

Us deixo, però, amb un retrat de juny de 1875, en el qual queda ben clar que en aquella època no patien les desfilades amb què ens obsequien de tant en tant a la cinquena avinguda ara que s'acosta el bon temps.


Any II / Nova York / Juny de 1875 / Núm.8

Lo dia de Corpus

Ja ha passat! I no hem vist la professó!

Aquelles professons que nosaltres ens delíem per veure quan érem menuts, amb les trampes, i els gegants, i els pendons, i la ginesta, i els paperets, i els domassos pels balcons i tot aquell brogit al carrer: fa molt de temps que no les hem vistes.

Aquelles escenes tan pintoresques i, sobretot, tan catalanes, no es troben fora de Catalunya.

És veritat que en aquesta terra estranya hi ha moltes trampes; és veritat que els homes semblen gegants; és veritat que moltes dones són uns pendons; és cert que a Broadway hi ha sempre una professó de gent; però, quina diferència de les professons de la nostra terra!

Aquí la gent va en professó als seus negocis; però no hi ha ginesta, ni valencians que venen xufles i granissats, ni atxes, ni caramels, ni noiets vestits de sant Joan amb lo seu bé tot guarnit de cintes, ni noies vestides d'angelets, ni custodia, ni pendonistes que donen refresc a casa seva, ni gent que sense convidar-la es presenta a veure la professó i s'instal·la a lo balcó deixant als de casa a la lluna de València, ni totes aquelles coses tan curioses i tan característiques de la nostra terra.

Res d'això veiem aquí: res d'això veuen los catalans fora de Catalunya!